Al desert amb nens i nenes de l'escola

Sóc mestra i treballo en una escola d'educació infantil i primària de Terrassa, el Ceip Pere Viver.

Fa anys que ens relacionem amb una escola del sud Marroc, situada al desert del Sahara, al poble de Jdaid.



Jo ja hi havia estat i coneixia el mestre. El primer any que l'alumnat de cinquè de l'escola va començar a escriure's amb els nens i nenes de Jdaid, a final de curs els vam anar a visitar. Vam dormir en unes haimes a l'oasi i vam compartir activitats com és ara estampar samarretes, partits de futbol.... jocs, i d'altres totalment espontànies però molt interessants com és ara un taller per aprendre a fer sargantanes de boletes





































El curs següent vam estar treballant i molt perquè ens visitessin a nosaltres però malgrat estar tot preparat i a punt, al moment de marxar no els van concedir els visats. Després del disgust, amb els diners (subvenció de l'ajuntament de Terrassa) es van organitzar unes colònies a Agadir, a la costa atlàntica, el seu mestres se'n va cuidar. Un fet inpensable per a uns nens i nenes del desert, que normalment acaben la vida com a pastors i sense haver sortit mai del seu poble.
Unes colonies a la platja! Quinze dies!
A partir d'aquí no s'ha parat de col.laborar: recollides de material escolar, ordinadors, i subvencions concedides per l'ajuntament que han servit per a fer una aula d'audiovisuals i biblioteca, reconstruir totes les aules, i actualment s'estan acabant uns labavos.

















Els materials, en la majoria dels casos se'ls hi ha portat personalment aprofitant viatjes a la zona en les nostres vacances.






















Un cus-cus per a recordar, gentil.lesa de la gent del poble de Jdaid en mostra d'agraïment.



Una rebuda amb te




Rebuda amb un bon esmorzar amb uns pastissos de limona i de taronja acabats de fer molt
bons!



En una altra ocasió, rebuda amb te i cacauets





En la Setmana Santa del 2008 hi van anar uns amics nostres, des d'aquí el meu agraïment al Xavi, l'Helena, l'Albert, el Tino, la Reyes, el Javi i l'Isa i a les fotos precioses que van portar.
Aquí deixo l'enllaç al blog del Xavi on explica les seves impressions: http://xavi-ps10.blogia.com/2008/121201-videos-a-lomos-de-un-anibal.php






















Però... com va començar tot? Això serà una altra història que escriuré un altre dia.

Per a veure els videos:

Jdaid, un poble amic




Material escolar per a Jdaid



Els dibuixos que mai no veurem



Per llegir tota la història i veure'n totes les fotos, en aquest enllaç hi ha la crònica que en el seu dia vaig escriure al "foro4x4" :
http://www.foro4x4.com/foro/index.php?topic=15092.msg178012#msg178012
Montse