Comunicació via estelar

L'any 1.987, el Jordi va fer el seu primer viatge al continent africà. el seu primer viatge al desert del Sahara! País: Algèria. Quatre tot terrenys i vuit companys.

Jo em vaig quedar a casa amb els nens que llavors tenien set i nou anys. No era un viatge familiar. Era un somni que portava al cap des de feia molt de temps i jo, ben contenta que el pogués realitzar. La història era creuar una part del Sahara buscant una ruta antiga i fent-ne el rood-book

Per aquella època havíem llegit un llibre sobre els indis txeroquis i ens agradava molt la seva filosofia de vida.
En alguna part d'aquell llibre, a un nen petit el separen dels seus i, perquè no estigui tan trist, la seva iaia li diu que podran estar junts cada dia mirant a les estrelles.

Imatge de:www.universquark.com/wp/?p=600

No us explicaré ara el llibre sencer, però sempre ens havia agradat la història i vam decidir posar-la en pràctica donat que el viatge seria llarg i no era com ara: ni GPS, ni mòbils i, pel lloc on es mourien, tampoc ho tindrien fàcil per trucar des de telèfons públics, així que...em vaig quedar amb la idea de que quan tornés ja ens veuríem, i... que si no hi ha notícies....és que tot va bé!



Vam quedar d'acord en que cada dia a les nou del vespre ens concentraríem mirant l'estrella més brillant i així ens comunicaríem. Per descomptat, encara que era el mes de desembre i feia un fred que pelava, cada dia puntualment sortíem amb els nens a la terrassa, ens assèiem en una repissa arran de terra, i podíem estar molta, però molta estona mirant aquella estrella.

Ja us dic jo que els nens éren molt petits, però s'estaven quiets i no se'ls hi movia ni un pèl!
Alguns dies estava núvol i ens vam quedar molt tristos, ens faltava alguna cosa. Algun dia va ploure i...ja va ser pitjor. Però els dies estrellats vam ser molt feliços. Potser era totalment psicològic, però... us asseguro que estàvem en comunicació.









Després de vint-i-sis dies sense saber res -només via estelar-, truca a la porta i apareix!
Els dos nens se li van tirar a sobre allà mateix a l'entradeta i el van fer caure a terra sobre les bosses de viatge que li van caure de les mans. Allà vam acabar tots abraçats en una pila!

Al cap d'un moment ja estava explicant que hi volia tornar. Però si acabava d'arribar!

No ho podia comprendre! Simplement pensava: -Mira aquest, acaba d'arribar i ja pensa en tornar a marxar!

Però dos anys més tard, quan jo hi vaig anar per primera vegada, ho vaig entendre. La primera nit vam acampar i vam ser espectadors d'una sortida de lluna impressionant. En aquell mateix moment em vaig quedar enganxada a Àfrica ja per sempre. Era el meu primer dia i ja em vaig adonar del que se sent.

I jo vaig pensar: això meu encara és pitjor doncs ell deia que volía tornar a marxar quan ja havia arribat a casa, però jo estava tan sols començant el viatge!

Per si algú vol llegir la crònica sencera que ell va publicar - Recuerdos de un cuatrero, primer contacto con Africa:
http://www.foro4x4.com/foro/index.php?topic=14735.0