27 de des. 2008

A la meva amiga Helena

A la meva amiga Helena li dedico aquestes ratlles.

Es diu Helena però amb el temps li han posat el sobrenom de "dama de ferro" perquè mai està cansada i sempre la veuràs al peu del canó.

El dia abans de Nadal, mentre preparava el brou per l'escudella que havia de ser el dinar de Nadal, li va explotar l'olla a pressió. Un accident que ha canviat de color les tradicionals jornades a la seva llar.

L'Helena ja és a casa seva i descansa tranquila però es va cremar el cos i un braç. Va embolicada de dalt a baix amb plaques de medicació i venes. La vaig anar a visitar i era allà, al sofà, envoltada de coixins i de les atencions del seu estimat Xavi.

A part de la pal.lidesa de la seva cara, em pensava trobar una malalta i em vaig trobar l'Helena de sempre, tranquil.la, com si res, explicant amb gran enteresa el que havia passat. En definitiva...l'Helena, la que per alguna cosa li diuen "dama de ferro". Crec que té el nom més que guanyat!

Segueix així Helena, que de segur t'ajudarà i molt en la recuperació!

Ànims i aquí ens tens als amics pel que necessitis.

No cal que t'ho digui... tu ja ho saps!

Montse

2 comentaris:

  1. L'enteressa de l'Helena te un secret... la gent com vosaltres que li feu costat, el fet de sentirse estimada es el seu grial, si sap que algu es pendent d'ella treu forces del no res per no preocupa... mil vegades que neixes mil vegades la voldrie de parella...

    ResponElimina
  2. Encara que el comentari és anònim, intueixo que ets el Xavi.

    Ara que ja han passat dies i sé que les cremades han evolucionat de forma fabulosa, m'atreveixo a dir que el que ha passat amb el temps quedarà com un pas més que haureu fet junts en la vida.

    Ànims que ja queda menys!

    Montse

    ResponElimina