Sahara

El meu primer contacte amb el continent africà va ser un viatge amb el meu marit i els meus dos fills a Algèria el desembre de 1.991.










Em va impactar molt i em vaig sentir atrapada per la seva gent i els seus paisatges. El desert em va encisar: el silenci, el color de la sorra...

Quan vaig tornar ho vaig descriure així:

Sahara! Paraula màgica!

El seu so esclata dins meu i es desfà en un munt de sensacions, vivencies i records que es barregen i es desfan en una representació mental tan sublim que es tradueix en una eterna nostalgia i en un desig viu de tornar-hi.

L’hivern del noranta-ú, vaig ser a Algèria i vaig travessar part del desert del Sahara. La sensació era tan profunda que no anava pas de broma. Ben al contrari, a hores d’ara he anat al Sahara unes quantes vegades més, a altres zones i en èpoques diferents, i... lluny de calmar-se, aquesta sed desert s’autoalimenta a mesura que hi torno.

Sahara! Allà tot és tan diferent!

Clima, paisatge, cultura, costums, llengua, tradicions, gent... Qualsevol vivència et marca i t’arriba tan endins que quan n’has de marxar sembla que una part del teu ésser queda immersa en el paisatge, en els amics que has fet. L’altra part se’n va amb tu cap a casa però costantment espera tornar-hi per retrobar-se i fondre’s en l’essència de tot plegat.

Nota- Aquest escrit forma part del llibre que vaig escriure: "Apunts d'un viatge a Algèria", concretament és la introducció. Es pot llegir aquí: http://dunesdesorra.blogspot.com/2008/12/apunts
-dun-viatge-algria_29.html

Montse