Dies abans de les vacances de Setmana Santa del 2008, vaig rebre un missatge. Uns amics que pensaven viatjar al desert es van trobar de cop amb bastant material escolar que els van cedir. No sabien on deixar-lo i em preguntaven si jo sabia com fer-ho.
Els vaig anomenar l'associació Igharman, que agrupa els pobles de Jdaid, Ouzina i Taouz al Marroc, al desert del Sahara.
S'hi van posar en contacte i en el seu viatje van anar al poble de Jdaid.
Els van fer una bona rebuda tal i com estan acostumants a fer-ho, la tan coneguda i anomenada hospitalitat africana.
Van quedar prendats de la gent i de la canalla d'aquell poble. Donat que fa anys que hi tenim contacte amb Jdaid i la seva escola a través de 4x4 sense fronteres, el Ceip Pere Viver -l'escola on treballo-, i l'Ajuntament de Terrassa a través de les subvencions del seu Departament de Solidaritat i Cooperació, els hi van ensenyar molt cofats els projectes que hem fet junts, i els van fer donació dels dibuixos que nens i nenes havien estat fent durant tot l'any, perquè els fessin arribar com a regals per als nens i nenes de l'escola Pere Viver.
....
Els projectes penjats
Treballs dels i les alumnes de Jdaid
Nens i nenes van anar treient cadires i es van anar col.locant
Cadascú amb una de les carpetes que havien trobat en l'última partida de material que els havíem portat des de l'escola.
En cada carpeta hi havia els dibuixos que havien estat fent i guardant durant tot l'any per als nens i nenes de l'escola Pere Viver.
El Tino amb molt d'interès, escoltant l'explicació dels dibuixos per part dels nens i les nenes
Full per full,i dibuix a dibuix!
Nens i nenes molt contents i contentes de poder explicar i regalar els seus dibuixos
Nenes molt guapes
Molt atentes a les explicacions
Molta felicitat a les seves expressions
Esperant pacientement el torn per ensenyar els dibuixos
En aquells moments, pel Tino no existía res més al món!
Totalment atents al que els estan dient
El Xavi gaudint de la companyia dels nens i les nenes.
La canalla molt divertida
Una mica de broma
Satisfets i satisfetes del seu treball
Quina felicitat!
Somriures que no tenen preu
Tota l'atenció pel Xavi igual que l'han tingut pel Tino
Encantats d'explicar els seus dibuixos
Bona comunicació. En àrab? en bereber? En francès? En català? En castellà? Està clar que en cap d'aquestes llengües es podien entendre. És el llenguatge dels sentiments, el que surt del cor i tots entenem. S'amaneix amb uns quants gestos i ja està servit!
Encantades!
...I contentes!
Els nens també!
La Reyes i l'Helena contemplant el moment
Quines carones!
I haig de donar les gràcies al Javi i l'Isa que van fer aquest reportatge de fotos tan precioses.
Aquesta colla d'amics, van sortir de Jdaid amb la il.lusió que havien vist als ulls de la mainada al seu cor.
Se sentien responsables del que els havien encarregat els seus grans: portar les carpetes amb els dibuixos a l'escola Pere Viver.
Per protegir els dibuixos de la sorra donat que encara quedava molt viatge, els van guardar bé dins la funda d'un pc portàtil que portaven.
Tornant cap a casa, ja a Espanya, van ser víctimes d'un robatori al cotxe. Entre altres coses els van prendre l'ordinador, i amb ell van desaparèixer els dibuixos.
Impossible de trobar-los i, una llàstima perquè el més segur és que deurien anar a parar a alguna paperera o a qualsevol contenidor.
El Xavi, molt destrossat, em va telefonar per dir-m'ho. No se'n sabia avenir!
Ningú ens en sabíem avenir! Un ordinador val diners però es pot tornar a comprar però...aquells dibuixos...fruït d'un any de feina i de la il.lusió d'uns nens i unes nenes...regal per a uns altres nens i nenes....
Va ser una llàstima sí, però amb les fotos vaig muntar el video que podeu linkar a sota i que es titula: "Els dibuixos que no veurem mai", i els nens i les nenes de l'escola hauran pogut rebre el missatge igualment! En aquests moments estan preparant alguna cosa per a Jdaid en agraïment!
Els dibuixos que no veurem mai
..
16 de gen. 2009
Els dibuixos que no veurem mai
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada