13 de gen. 2009

Els nostres gossets

Amb nosaltres hi viuen una parella d'alaskas-malamute. Aquest és el Bruc

I aquesta la Namuska


....

Tots dos ja són molt vellets. És una raça que acostuma a viure de deu a dotze anys, i la Namuska ja en té tretze, i el Bruc dotze.

Ens hem mentalitzat de que qualsevol dia ens donaran un disgust, però la vida és així i no ho podem canviar.

Ens han donat moltes alegries i s'han fet estimar.

El Bruc udolant. Aquesta raça de gossos no borden però udolen i tenen uns tipus de sons per a unes quantes expresions.


La Namuska a la seva barraqueta. Sempre li ha agradat buscar-se caus, petits i amagats. Una vegada, no la trobàvem i s'havia ficat a sota el llit del nostre fill. El llit era molt baixet i va ser impossible que sortís. A hores d'ara encara no sabem com s'hi va poder esmunyir, però el llit el vam haver de desmontar totalment perquè pogués sortir la senyora.

Tots dos són molt xafarders. On anem van, sempre control.lant el que passa al voltant.


Sembla que estan dormint però estan al cas de tot.

Són molt mimosos. Els encanta que els diguin coses. Amb els nens es mostren molt carinyosos i s'ho deixen fer tot, sobretot el Bruc








La veritat és que fan força companyia, et demostren que t'estimen i es fan estimar.

Veure el video: La història del Bruc i la Namuska:




Montse
.
.

2 comentaris:

  1. Son dos gossos molt bons, jo com a veina haig de dir que no molesten per res del món, al contrari, el meu gat els hi fa la punyeta a traves de la valla que separa les cases, ja,ja... es tornen bojos al veure que no el poden agafar!!

    ResponElimina
  2. Jajjaja... Silvia, a tu t'estimen molt, sempre et venen a dir coses a la tanca. El Bruc s'enfila com pot a veure si hi arriba i et pot dir coses, jajajja La Namuska va resseguint el gat....si pogués em sembla que se'l menjaria, jajja, es deuen dir de tot menys macos a través del filat.

    Recordo el dia que el Jordi el va haver de rescatar . S'havia enfilat a una branca d'un arbre del nostre cantó i no sabia baixar. Els gossos saltaven a sota a veure si hi arribaven. Pobre gat, la por que deuria passar!

    montse

    ResponElimina