Ja fa molts dies que estem sota el fred, la boira i la pluja.
M'encanten els dies de boira. M'agrada veure'n les filagarses com es mouen entre les carenes.
Puc badar molta estona mirant com s'endevinen les siluetes dels arbres. El paisatge esdevé irreal i fantasmagòric però a mi... m'agrada!
2 de gen. 2009
Sota la boira
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que chulada de fotos!
ResponEliminasobre todo la segunda ^^
saludos!!!
Hola Dunesdesorra! estic d'acord, precioses fotos! Cada dia passo ben a prop de casa vostra, però per sobre d'un parell de rails de ferro rovellat. I ja li dic a ma mare, fa molts dies que no veig Montserrat i se m'acaba l'Energia que em dona la Nostra Muntanya, jo li dic la "Montse" o la Muntanya Catalana, en dur litigi amb el Pedraforca jeje.
ResponEliminaEt preguntaràs, qui és aquest ocellot que picoteja pel meu blog? Sóc el Llorenç, et vaig preguntar "aserca" del Nangaparbat i vas fer una ullada al meu blog. He trigat uns dies a dir res, però Evidentment pots linkarlo en el teu.
He llegit amb molt de carinyu les vostres aventures, i m'han vingut unes ganes enormes d'acompanyar-vos en properes aventures pel nostre estimat país. Intentaré acabar-me aquest blog pero és una micona més extens que el meu, jeje
Una Abraçada desde Sant Vicenç de Castellet.
Ja l'he linkat.
ResponEliminaGràcies pel comentari i... tens raó, a mi també em comença a faltar ja l'energia del sol i la muntanya. Realment fa dies que és com si no exixtís!
Montse
Hola Raúl, a mí también me gusta mucho la segunda.
ResponEliminaMontse
Ep Montse,... em sembla que has agafat un blog poc actiu del Llorenç. Linka aquest http://terrendins.blogspot.com/
ResponEliminaA veure si un dia podem quedar tots tres i ens coneixem. Bè al tal Llorenç ja el conec i es una bona peça.
Juanete,...