Una sortida amb els nostres gossets

Els nostres gossets, tot i ser molt iaios i tenir molt d'espai a casa per còrrer, sempre tenen ganes de sortir. Fins no fa gaire procuraven aprofitar cada vegada que s'obria la porta per sortir disparats carrer avall. Al Jordi i als nostres fills els hi fan cas o ja no ho proven però jo, que vaig amb crosses i no els puc agafar, saben que no puc amb ells i es van acostumar a marxar esperitats, es recorrien el carrer i tornaven.

Després es tumbaven a terra cansadíssims perquè ja no estan per aquestes tonteries, però molt contents. Feien cridar als gossos de les altres cases al passar per davant de cada porta, s'entretenien a olorar les herbes dels cantons...

....

La Namuska que és la més vella tornava de seguida, poc a poc i esbufegant, de pujada..., i se n'anava de dret a beure aigua i a estirar-se a la sombra.


El Bruc que encara se sent cofat de mostrar-se com un mascle poderós, trigava una mica més.


Però un dia van tornar acompanyats de la policia i em van dir que no ho podien fer més això, que si els tornaven a veure no ens dirien res sino que els agafarien i els portarien a la gossera!
Des de llavors m'he hagut d'esforçar i molt per invertir l'hàbit que havien agafat i ells ho estan fent molt bé. A la que vaig cap a la porta ja hi van corrent, m'haig d'imposar força i haig d'agafar al Bruc, però em creu i de mica en mica ja no fa tanta força. De fet crec que ja han après que no poden sortir perquè ja no se m'han escapat més.

Per això el cap de setmana passat els vam treure a la riera, a un lloc on no hi ha mai ningú. Els hi encanta, ja hi hem anat moltes vegades. Són feliços ensumant altres olors, fent forats en llocs nous, passejar, revolcar-se....

El lloc és molt bonic






Quan veuen que el Jordi agafa els boudriers ja saben que vindran amb nosaltres. És emocionant veure-ho. Es posen molt nerviosos i contents, comencen a còrrer i a jugar entre ells, ploren i udolen i tot!

Al principi corren una mica però de seguida van amb la llengua a fora ben cansats. És que ja representa que són centenaris.















A l'hora de marxar ja no queden energies. A la Namuska sempre l'ha d'ajudar per pujar al cotxe però avui ni amb ajuda. Finalment, el Jordi l'ha de carregar als braços i posar-la a l'Aníbal!

I ens sorprèn el Bruc. Fins el dia d'avui sempre havia pogut pujar sol i d'un salt. Avui també l'ha de pujar ell a pes!


Ja dalt del cotxe amb la llengua fora!




I de nou amb els iaios cap a casa.

Montse