M'he quedat sense l'escudella de Nadal!

Com que m'estic recuperant d'una distròfia al peu, em costa molt fer qualsevol cosa. He après a fer feines de casa asseguda en una cadira d'ordinador. Va molt bé perquè té rodes, però a l'hora de fer el dinar no veig el que hi ha a l'olla així que m'haig d'aixecar sovint i em canso. Encara m'haig d'apoiar més a l'altre costat i m'acaba fent mal l'altra cadera , el genoll....

És per això que m'haig de dosificar molt i fer-ho tot a estonetes.

El dia de Nadal tenia l'escudella feta del dia abans. Volia bullir els galets a part i afegir-los després al brou.

El Jordi va anar a buscar les iaies. El pollastre s'havia fet sol al forn. Quina meravella el forn!

I jo, feliç i contenta perquè l'organització havia sortit molt bé. El Jordi havia deixat la taula parada, o sigui....tot a punt!

Trec el brou de la nevera i el poso al foc. Quan és el moment hi tiro els galets.

Aaaahh!!!!!!!!!!!! Però què he fet!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

En un segon se n'ha anat tot en orris!

Sóc intol.lerant al glúten i per tant no puc menjar pasta ni res que tingui farina, així que abans de tirar els galets havia de separar una part del brou pel meu plat.


Aaarrrrggggggg!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però com se m'ha pogut oblidar! Si era per a mi!



Les iaies ja arriben! I ara jo què em poso al plat?

Aquella escudella que ja tenia coll avall.....

En una revolada agafo un tomàquet d'amanir, el tallo a trossos i me'l poso en un plat, això sí, ben posat i ben mono que m'entri per la vista, jajajja..., obro una llauna de tonyina que hi ha tronquets del peix i me'n poso un parell al plat, quatre olives negres i...tira milles!

I el meu menú de Nadal queda així:

*1er plat- Mirar com els demés es mengen l'escudella i alguns repeteixen i sentir-ne l'olor, jajaja..
*2n plat- Pollastre al forn -això si-, i molt bo! Ui, i les prunes i pinyons...Mmmmm...!
*Per postres- Mirar com els demés mengen torrons. (A causa d'altres al.lèrgies alimentàries tampoc en puc menjar). O sigui... en realitat em menjava una poma, però...l'olor era de torrons, jjajjaj..qui no s'aconforma és perquè no vol!

Però ho porto força bé, i com que dels errors sempre s'aprèn, ja he decidit que a partir d'ara procuraré guardar sempre al congelador una porció de brou. Si l'hagués tingut, ho hauria pogut arreglar.

I a sobre contenta de tan afortunats que som de poder seure a taula amb aquestes menges ja que n'hi ha molts d'altres al món que tenen una sort molt diferent.

Montse