Un bus que m'abandona!

Visc en una urbanització que està situada al mig del bosc aprop de Vacarisses i de Terrassa. No hi havia fins ara cap mena de transport públic. Dilluns dia 22 de desembre, el dia de la loteria, es va inaugurar un servei d'autobús. I dic això de la loteria perquè ho vaig viure com si ens hagués tocat!


No és una línia d'autobús que conecti els carrers de l'urbanització entre sí i que comuniqui amb el poble de Vacarisses, només és que la línia regular de Rellinars a Terrassa es desvia a l'arribar al Coll de l'Obac, entra fins a la placeta del Teix on hi ha la nova parada, i torna cap a la carretera de Rellinars agafant de nou direcció cap a Terrassa.



El mateix dia 22 el vaig estrenar amb molta il.lusió. És un servei que es trobava a faltar i molt. Em va permetre anar a Terrassa sense haver de dependre de la generositat de qualsevol veí o veïna per portar-me com era habitual últimament donat que no puc conduir a causa d'una operació al peu i encara vaig amb crosses. Però, com que considero que no sóc única al món, segur que era una situació que vivien altres persones potser per altres circumstàncies que podrien ser ben diverses.

El dia següent, havia de tornar a Terrassa: m'havia de visitar el traumatòleg, havia d'anar a buscar la baixa, a entregar-la....
Molt contenta jo em vaig dirigir de nou a la parada. Van passar cinc minuts de l'hora i del bus...ni rastre! En van passar quinze, trenta... L'autobús... no va venir!



Em vaig quedar més sola que una mona a la plaça del Teix, amb un fred que hi feia que pelava! No hi havia ningú: el restaurant tancat per vacances, els nens i nenes ja tenien festa de l'escola i per tant... cap moviment de mares i pares amb canalla esperant el bus escolar!

Intentant d'aconseguir el telèfon de l'ajuntament o de l'empresa se'm va acabar la bateria del mòbil.
Per sort, va aparèixer un veí que es va apiadar de mi i em va tornar a casa meva. Ja feia més d'una hora que era allà i tenia el peu destrossat d'estar dreta amb les crosses.

A més, estava enfadada, molt enfadada, gairebé rabiosa perquè havia trucat a l'ajuntament de Vacarisses i la persona que s'hi havia posat m'havia dit: que no podia fer res, que no sabia què fer-hi, que no era cosa d'ells, que el servei el portava una empresa, que no sabia quina empresa era....

No podia entendre com una persona tan negada pogués donar la cara per un ajuntament!
Li vaig donar idees de les coses que podia fer, de fet gairebé les hi vaig exigir, però se'm va acabar la bateria del mòbil i aquí es va acabar tot.

Un cop a casa, vaig posar el nom de l'empresa al google i en segons vaig tenir a la pantalla el telèfon de l'anomenada empresa d'autobusos i encara em vaig enfadar més. No ho podia haver fet aquella noia? Ella que era a l'oficina de l'ajuntament, calentona, davant d'un ordinador i amb un telèfon al costat...



Truco a l'empresa i amb molta amabilitat em van dir que esbrinarien què havia passat i que al cap d'un quart d'hora els hi truqués. Aquí em vaig enfadar encara una mica més. Perquè no assumia l'empresa el "seu" problema? Jo portava des de molt d'hora del matí trucant a tot quisqui, éren ja quarts d'onze i havia de seguir trucant! El temps passava i patia per si em passaven les hores de les consultes mèdiques.

Truco de nou a l'ajuntament de Vacarisses amb les ganes de dir-li quatre coses a la noia que m'havia atès amb tan poc criteri, però no em va donar el gust...
S'hi va posar una noia molt eficient -des d'aquí la felicito- encara que en realitat, sota el meu punt de vista, simplement va fer el que s'havia de fer donada la situació, el que per dir-ho d'alguna manera ens dictaria el sentit comú a qualsevol. I no per dir això desmereixo la seva feina, al contrari, ja he dit que la felicitava!

Em va dir que trobava molt greu el que havia passat, i que al cap d'uns minuts em trucaria per dir-me alguna cosa.
"Ara comencem a anar bé", em vaig dir jo, per fi una persona disposada a fer la feina que cal, amb ganes i amb empenta.

No van passar ni deu minuts que ja em va contestar dient-me que el regidor de mobilitat havia sortit i que no trigaria. Quan arribés em diria alguna cosa.

I novament ni deu minuts no van passar, que el propi regidor personalment em va telefonar donant-me a més ja una solució. Havia parlat amb l'empresa: el conductor de la línea d'aquell dia era nou i havia passat de llarg carretera avall.
Per tant, al ser una fallida en el servei, em vindria a buscar un taxi a la porta de casa i em portaria a Terrassa amb el cost carregat a l'empresa, naturalment.

A quarts de dotze del matí arribava a Terrassa i nerviosa com la cua d'un gat !

Des d'aquí li dono les gràcies a la Mai per considerar el meu problema i agilitzar-lo com calia, i al senyor Víctor, regidor de mobilitat, per haver posat una solució ràpida al tema.

A qui em va atendre en primer lloc m'agradaria dir-li quatre coses però com que no sé qui és...
El senyor Víctor em va dir que ell no podia controlar el caràcter de les persones quan em vaig queixar de l'atenció rebuda al seu ajuntament, el que passa que en això sí que discrepo i molt perquè penso que de caràcter cadascú tenim el nostre i que no té res a veure amb l'eficacia i l'eficiencia. En definitiva, amb les ganes de treballar i de fer la feina ben feta.

Per altra banda, per a mi, aquella veu que en el fons se'm va treure de sobre, era la representació del "meu" ajuntament! La impressió desastrosa que em va donar va venir d'aquella veu i... més que res, de l'actitud que mostrava. Si no hagués tornat a trucar i m' hagués trobat amb la Mai que s'hi va implicar com calia, ara no estaria escrivint un agraïment al regidor i, en definitiva a l'ajuntament, perquè el regidor ni se n'hagués enterat.

Per tant, em reafirmo en que el caràcter no hi té res a veure i... potser sí que algú s'ha de carregar les piles i li manquen consignes clares de com ha de tractar al públic.


Des d'aquí animo al regidor de mobilitat a seguir treballant per al municipi, i que aquesta bona engegada d'una línia d'autobús que ens comunica als habitants d'Els Caus amb Terrassa sigui només un començament, que es vagi ampliant perquè considero que és un dret que tenim el d'estar comunicats. Tot i que estic molt contenta, trobo que és molt limitat de moment el servei: un autobús al matí i un al vespre. Vas a Terrassa a fer un encàrrec i t'hi has de quedar sense saber què fer tot el día fins a quarts de vuit del vespre que no puja l'altre.

I encara no es pot anar al poble, al poble on pertanyo, al poble que m'agrada i on pago els meus impostos! Hi hauria d'haver també un enllaç de l'urbanització a Vacarisses perquè si per exemple
rebo un comunicat per anar a recollir un paquet a correus... ja hi som! Com hi vaig? Si necessito fer un tràmit a l'ajuntament...Com hi vaig? Necessitem una línia que vagi fins al poble, està clar.

Tinc l'esperança doncs, senyor Víctor, que com que he vist que vosté sí que és eficaç i eficient, el seu treball simplement ha començat i que serà sensible a les necessitats dels seus ciutadans.

De nou moltes gràcies!










Vacarisses, un poble que m'agrada molt.

Montse