29 de gen. 2009

Un cicló que ens va escombrar.

Quan va començar a fer vent vaig tancar tots els porticons de casa com qualsevol altre dia doncs vivim en un coll pel qual bufa sovint i amb força però de seguida em vaig adonar de la dimensió d'aquell vent.
La veritat és que feia por veure com es doblegaven els arbres. Pel jardí tot volava d'una punta a l'altre.
Tota la nit va seguir la mateixa tònica,
no va parar ni un sol moment i...si ho va fer, va ser per tornar-hi amb més energia.

En algun moment vaig arribar a pensar que les teules sortirien disparades volant, donava la sensació que explotava la teulada cap amunt. L'antena xiulava i es movia molt.
Vam estar tres dies sense llum!
El dissabte al matí, que encara bufava i amb moltes ganes, havíem d'anar a Terrassa. Pel camí, ens vam trobar amb el que semblava una cursa d'obstacles: arbres caiugts i cables de la llum i el telèfon penjant per tot arreu.

..
..











A l'arribar a Terrassavam veure arbres trencats, d'altres caiguts, contenidors volant...


Quan vam tornar cap a casa, algú havia apartat els arbres i els havia deixat a trossos a les voreres.


Vaig gravar aquest petit video pensant que hi hauria els arbres però tot i que ja no hi eren al mig, la sorpresa van ser els cables, vaig deixar de filmar just quan vaig veure els cables caient sobre el cotxe. Es veuen com pengen just al tallar la imatge.
http://video.google.es/videoplay?docid=-3995458953957951734

Mentre vam ser fora, va caure un arbre de la casa del costat, es va trencar una branca grossa que passava a sobre del nostre jardí i on va anar a parar.
No hi érem i ens havíem oblidat els mòbils a casa! Els veïns ens trucaven i com que no contestàvem, donada la situació, per tal que no acabés trencant la tanca que separa els dos jardins, van posar una escala i van saltar. Amb una destral van acabar de tallar la branca.

Impressiona veure gent sortint de casa teva però havia estat necessari.

Va ser llavors quan ens vam adonar que el carrer estava una mica pelat. S'havien trencat dos pins molts grossos de la casa del davant. Havien caigut just al costat de la casa, per sort!

Al cantó del davant doncs, al carrer, només hi quedava un pi dempeus dels que abans hi havia i que sortien sempre a les fotos que jo feia des del balcó als matins i als capvespres.


Un dels arbres esquinçats. Es pot veure on és la teulada de la casa. Era un pi altíssim. També s'aprecia
per on van els cables.




Ahir, des del balcó vaig veure treballar aquesta senyora grua que era a la casa de més amunt treient els arbres que havien caigut a sobre la barana de la piscina.


A la placeta del teix vaig sapiguer que encara hi havia algunes cases sense llum ni telèfon, que els troncs encara estaven per terra i que els cables penjaven perillosament per tot arreu, la qual cosa vaig poder comprovar al passar-hi després amb l'autobus.

Al vespre, al tornar cap a casa, vam passar per la pista. Ja era negra nit i vam trobar un pi molt gros caigut atravessat de cantó a cantó. Vam haver de passar per sota.




Els gossets s'havien passat els dies amagats al més profund dels seus caus, a les seves casetes. No se'ls hi veia ni un pèl!

A la que va parar el vent, es van passar tot un dia estirats tan llargs com són prenent el sol.




Aquesta foto la vaig fer uns dies abans, el carrer estava gelat. Es veuen els pins al cantó dret de la imatge. Ara... ja no hi són.

He buscat algunes fotos que jo havia fet des del balcó en les quals es veiessin els pins.
Les penjaré juntes com a homenatge i perquè em fa il.lusió veure'ls drets.
































I ja està! Mai els tornaré a veure des del meu balcó. M'hauré d'acostumar al nou espai.

Montse



...
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada