05- El viatge fins a Chamonix era molt llarg.

(Ve del nº o4- Viatjant cap a Chamonix amb nens petits)

Els viatges es feien molt llargs. Donaven per a molta conversa. Es convertien en quelcom màgic ja que sempre sortia el mateix tema. Era com quan ets petit i t'expliquen un conte, que te'l saps de memòria però t'agrada tornar-lo a escoltar... Ah, i sobretot, sempre de la mateixa manera, sino ja no és el mateix i no el gaudeixes igual.
Un cop passada la frontera i ja dins al sud de França, començàvem amb lliçons d'història sobre la Catalunya nord, però quan es començava a endevinar el castell de Salses, la conversa feia un tomb. Ens endinsàvem a l'Edat Mitjana i no ens cansàvem de parlar dels Càtars i, al cap d'una estona, acabaven sortint també anècdotes del Templaris.

Al Jordi i a mi ens interessava molt el tema i havíem llegit molts llibres sobre el tema. Els nostres fills m'imagino que ho vivien com històries màgiques i, sobretot el més gran, no parava de preguntar i demanar una vegada i una altra les mateixes explicacions
Els hi agradava sentir que els càtars eren bona gent, que volien fer el bé, que tractaven a les dones amb igualtat, que no podien dir mentides ni jutjar als altres, que rebutjaven la guerra... I, que a conseqüència de la seva forma de vida, van anar a contracorrent del que estava establert a la seva època i, aquest fet, els va portar a ser perseguits.

Una vida -la dels càtars-, que em sembla que els nostres nens l'entenien com dins una àura de misteri. Els seus castells construïts a dalt de tot de roques escarpades amb muralles tallades al buit i mimetitzades. Els seus missatges a les parets de les seves construccions....

A vegades, a la tornada n'havíem visitat algun d'aquells castells amb molta il.lusió per la seva part.

No fa gaires anys que nosaltres dos, un estiu el vam dedicar a pujar a alguns d'ells: Montségur, Peyrepertuse, Queribus, Puylarens...

Castell de Puigllorenç

....






Castell de Puigvert


Castell de Peyrepertus
















M'agradava passar per Orange. També tenia el seu moment Avignon amb el seu pont tallat que no arriba a l'altre costat del riu. Qui no coneix la cançó: "Sur le pont d'Avignon, on y dance..."? ...Cançó i joc infantil. Traduïda a una pila de llengües!
Veure el pont que has cantat i amb el que has jugat de petita té la seva gràcia i porta molts records.

El tema següent venia directament de la regió de La Provenza. Sobretot a l'èstiu, el paisatge es convertia en un mantell gegantí d'espígol florit de color lila fins que es perdia a la vista i amb una olor..... que tinc al cap i encara puc recordar.

M'agradaven els aparadors dels poblets de la zona; sabons i ampolletes de colonia de lavanda, gerros de vidre plens de flors seques de tots els colors col.locades per capes fent efectes òptics molt bonics. I també tovalloles i roba de llit de fil i cotò amb brodats molt bonics que em recordaven els que tenia la meva àvia.

M'oblidava de La Camargue. Atravessar-la sense aire condicionat al cotxe tenia el seu mèrit. Era un sofriment de calor i humitat. Al costat del mar i amb els seus aiguamolls. Terres molt planes. En una ocasió las vam recòrrer: flamencs i tot tipus d'aus, cavalls...

I entre tota aquesta liturgia inmersa en el passat passàvem les hores que duraven els viatges de les nostres escapades fins a Chamonix.

Montse

( Segueix al nº 06- Muntanyes i glaceres)
...