06- Muntanyes i geleres. Una petita glaciació entre el 1.600 i el 1.800

(Ve del nº 05- El viatge cap a Chamonix era molt llarg)

La conversa feia un tomb radical quan arribàvem a una de les curves de la carretera des de la qual es comencen a veure els cims nevats de muntanyes altíssimes i precioses.




En aquest moment, plens d'il.lusió pel que venia després, es parlava de muntanyes i glaceres. Del seu nom i situació i, sobretot, de la seva formació. EL viatge es tornava lliçó de geografia i geologia per als nens però també per a mi ja que el Jordi en sabia un pou i ho explicava molt bé. Ens tenia a tots amb la boca oberta.
....
Es tornava encara més interessant la conversa quan unes curves més amunt pujant per la carretera, en un moment donat, a l'altre costat del riu, es veu des de lluny una estatua gegantina en record de l'època en que les glaceres avançaven i, esporuguits, els habitants de la vall pensant que arribaria a cubrir les seves cases, van fer rogatives perquè retrocedissin.

Finalment, s'acabava irremediablement amb la història dels homes a la mutanya. Com i quant s'havien interessat a pujar al massís del Montblanc i perquè. Sortien una i altra vegada els noms de Saussure, Paccard i Balmat, fins que... una vegada instal.lats al càmping, en una primera i ràpida passejada pel poble, passàvem pel costat del monument a aquests dos últims., en el qual un dels dos està amb el dit assenyalant el cim del Montblanc. Als nens els hi agradava posar-se.li al darrera per mirar al cim a través del seu dit.


Aques ata imatge és del google però la gràcia és veure a través d'aquest dit que assenyala el cim del Montblanc.


Una petita glaciació
Entre els anys 1.600 y 1.800, es va viure una espècie de mini Edat de Gel. La glacera Bossons al 1.645 es trobava en la seva màxima extensió i va arribar a cobrir el lloc per on avui dia passa la carretera. Els habitants de la vall estaven molt espantats perquè pensaven que a part de passar pel damunt de les seves cases, taparia el riu i, amb el perill que acabés inundant total la vall.

Van demanar al bisbe de Ginebra Jean d’Arenthon, que pujés fins allà al peu mateix de la glacera i resés perquè es retirés el gel. El bisbe va beneir la glacera l'any 1.690. A partir d'aquell moment, les glaceres van retrocedir. Suposo que haurien retrocedit igualment ja que crec que la natura fa els seus cicles i el seu curs, però amb aquesta coincidència, els habitants de la vall hi van trobar altres explicacions de caire religiós i, en el mateix lloc, van construir l'estatua del bisbe com a record.

Crec que actualment la glacera de Bossons ha retrocedit quatracents metres.

A la foto es veu la glacera de Bossons com baixa directament cap a Chamonix


I en aquesta també


Encara més fotos















Montse

(Segueix al nº 07- La primera ascensió al Montblanc)
....