13- La glacera de La Bionnassay.

(Ve del nº12- Montblanc de Tacul i Valleée Blanche)



Si s'agafa el Tramway del Montblanc, es pot caminar fins al peu de la gelera de la Bionnassay.


Es tracta d'un tren cremallera que surt de Saint Gervais-Les Bains Le Fayet a 580 mt d'altitud, i arriba fins l'estació Nid d'Aigle, a la glacera de la Bionnassay, a 2.372 mt.

En un principi, quan el varen construir, tenien la intenció de fer-lo arribar fins al cim mateix del Montblanc, però no va ser possible. Tot i així, actualment és la línea de tren més alta de França.

Amb aquest cremallera es pretenia portar turistes al cim del Montblanc però es van aturar les obres a causa de la Primera Guerra Mundial.

....

Se suposa que si s'haguessin seguit els treballs més amunt de l'estació de Nid d'Aigle, haurien estat molt difícils i plens de dificultats o gairebé impossibles de dur a terme.

Avui dia s'està arreglant un lloc nou per a l'estació superior on el terreny sigui pla. Seguramente estará acabat a finals del 2.009.

La concesió de les obres inicials es va fer l'any 1.904, però l'aprovació definitiva del projecte no va arribar fins el 1.908.

El 1.909 es va inaugurar un primer tram fins 1.653 mt d'altitud, al Col de Voza, i el 1.911 es va inaugurar la segona secció fins a Bellevue.

Fins a l'any 1.914 no es va aconseguir fer-lo arribar a 2.372 mt al costat de la glacera de la Bionnassay.

A causa de la guerra es van haver de suspendre els treballs i ja no es van continuar.


Característiquess:
· Ample: 1 m.
· desnivell : pendent mitjana 15%, pendent máxima 24%.
· Altitud a la sortida (Le Fayet): 580 m.
· Altitud a l'arribada (Le Nid D'aigle): 2.372 m.
· Longitud : 12,4 qm.
· Duració del viatge : 1h15'
· Cremallera : 85% del recorregut. (A les estacions no n'hi ha)
· Electrificació: corrent alterna: 11 kV, 50-60 Hz.



Avui dia hi ha tres trens que consten d'una màquina motriu i un remolc.
Porten els noms de les filles del director. La blava es diu Marie, la vermella, Joanne, i la verda, Anne.

Glaciar Bionnassay






La glacera no para de fer sorolls perquè està suportant tensions continuament.
El gel es trenca, s'esquerda es cargola sobre sí mateix i cau en blocs sobre el precipici... Estar al seu costat és curiós.
Creuar-la ja és més perillós ja que s'han d'anar sortejant tota classe d'esquerdes, les que es veuen i les que no es veuen. Poden estar tapades de neu. Només les persones que estan preparades ho haurien de fer.

Tot i així a vegades es cometen errors que poden costar el caure en alguna d'elles amb les conseqüències que se'n deriven.
Un amic meu va estar moltes hores en una mentre el seu company anava a buscar ajuda. Va estar molt de temps en coma a l'hospital de Chamonix i finalment el van portar a l'hospital de la seva ciutat perquè la família el pogués tenir aprop. Un bon dia es va despertar però va haver de tornar a aprendre a fer accions tan quotidianes com menjar, parlar, caminar...

Hi ha hagut persones que no van tenir tanta sort com ell que va quedar incrustat amb la motxilla en un lloc que l'esquerda es feia molt més estreta.

Altres han desaparegut al fons de la glacera i aniràn avançant amb ella en el seu desplaçament natural, i, uns cinquanta anys més tard, la gelera els deixarà al descobert.









Encara que sembla terra...és gel, el que passa és que està brut. Pols, pedres i terra que porta el vent i que amb el temps es van depositant al seu damunt.











Així és la glacera de La Bionnassay.

Montse

(Segueix al nº 14- Buscadors de cristalls: els "Cristalliers".)
....