1 de febr. 2009

03 - Les tendes de Chamonix

(Ve del nº 02- una avió a la glacera: "El Malabar Princess")

Les tendes de Chamonix



Ara, que ja han passat tants anys, com a tots els llocs que reben molt de turisme, s'ha massificat. Aquell poblet petit ja el veig com una ciutat plena d'hotels i apartaments però segueix tenint l'encant dels pobles de la vall amb les casetes de fusta i les flors per tot arreu.



..
..



Les botigues segueixen igual. No sé quant de temps hauré gastat entretenint-m'hi. Generalment les portes són obertes i et pots passejar lliurement per dins.

Les llibreries: plenes de llibres de muntanya, posters del massís del Montblanc, de dibuixos d'en Samivel, (un parell van acabar finalment a les parets de casa nostra), revistes i mapes.

Les perfumeries: al començament era com una tradició. Visita obligada junt amb les altres noies que haguessin vingut amb nosaltres. Perfums i colonies fetes amb flors. Hi havia ampolletes per a probar-les i, si plovia, allà podíem perdre el temps entre fragancies. Sortíem de la tenda fent una olor terrorífica amb tanta barreja, però ens ho passàvem molt bé.

Les jugueteries: telefèrics amb muntanyencs a dins, funiculars.... A casa encara hi ha un telefèric. Ha resistit la infantesa dels nostres dos fills, tres canvis de casa, i encara hi és, porta una càrrega emotiva molt important afegida que ha fet que mai ens hàgim pogut despendre d'ell. De tant en tant es treu, es mira, es recorda, es somnia i...., es torna a guardar. Suposo que algun dia els nostres nets hi jugaran i també els farà somniar en parets i muntanyes.

Les tendes d'esports: piolets, grampons i cordes, anoracs i samarretes..., una inmensitat d'articles per mirar més que per comprar, encara que algunes vegades havíem coincidit en època de rebaixes i alguna cosa havia caigut.

Souvenirs de la vall: Això sí que donava per a molt. Tendes plenes de moltíssimes coses i molt apretades. Es podia trobar de tot amb el nom de Chamonix sobreescrit, amb dibuixos de la seva flora i la seva fauna, estampats amb les seves muntanyes....

Joieries a las que mai els hi havia posat una atenció especial però sí a la botiga d'una noia artesana que feia els seus propis invents representant edelweis, fulles d'arbre, estrelles....Uf, m'encantava!

Els forns: Pans d'anous, pans dolços... Ummm, i les pastes amb mermelades de diferents gustos....L'olor es notava des de lluny, des de la meitat del carrer, no era pas necessari veure el cartell per saber on era el forn...


Les merceries:
Escuts d' edelweiss o de muntanyes que ens cosíem als jerseis i a les motxilles.

Les tendes de ganivets En aquestes hi badava el Jordi. Veníen ganivets de multiús, dels que s'obren pels costats i surt de tot com és ara tisores, pinces, serres, obrellaunes... i moltes més coses depenent del gruix del ganivet en qüestió. Eren suïssos, dels bons i, als aparadors n'hi havia de tamany gegant que funcionaven de forma automàtica i es podia veure com s'anaven obrint i tancant tots els elements possibles.

En fi, entre tot plegat, per entretenir-se la mar de bé. Sempre era el mateix, però sempre acababes descobrint detalls nous amagats entre tanta cosa.

Montse

(Continua al nº.... 04- Viatjant cap a Chamonix amb nens petits)
..
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada