04 - Viatjant cap a Chamonix amb nens petits.

( Ve del nº 03- Les tendes de Chamonix)

Els nostres fills van anar creixent.


Des de sempre havien vist a casa cordes i piolets, motxilles i botes. També hagués pogut passar que no els hi agradés gens el tema però...resulta que els hi encantava.


....
El gran, amb set anys va pujar al seu primer tres mil del Pirineu, va ser el "Taillon", encara que l'últim tros el va fer a l'esquena del seu pare. I el primer tres mil del petit també va ser al Pirineu: el "Molleres", però era una mica més gran.
De ben petits els va portar a escalar amb ell a Sant Llorenç i a Montserrat, muntanyes que són al costat de casa.

Fins i tot a la paret de la terrassa de casa havia muntat un rocòdrom i allà s'hi passaven les hores mortes penjats, fills i pare.

Cim del Molleres




Via Ferrata "Tridentina" als Dolomitas




Cresta de Salenques i bivac al cim de l'Aneto.


Pedraforca




Així van crèixer els nostres fills, entre escalades, caminades pel Pirineu, Pedraforca, descens de barrancs... Es van posar esquís tot just quan van aprendre a caminar. Jugaven més que esquiaven i estaven a terra estirats agafant neu i fent ninots més que no pas esquiant, però van perdre la por i en van aprendre com si res, com si fos el més natural del món.

El Jordi se'ls emportava a Andorra a esquiar, d'un en un per poder control.lar bé la situació.
Fèiem un sorteig i, a cadascú li tocava un cap de setmana diferent. Per ells era molt emocionant i esperaven nerviosos el dia.
Sortíem de casa el dissabte al matí en direcció a Andorra cap a les pistes d'esquí de Grau Roig. Allà es quedava el pare amb l'afortunat en el sorteig. Pujaven amb esquís de muntanya cap amunt, feien un igloo de neu i hi dormien a dins.
Jo em quedava amb l'altre nen en un hostal a dormir, i el diumenge al matí tornàvem a les pistes i ens trobàvem. Anàvem a veure l'igloo, ens explicaven les aventures i llavors esquiàvem junts tot el matí.

I vam començar a anar a Chamonix d'una altra manera, amb tranquil.litat, a l'estiu. Ja no podíem fer aquelles tirades maratonianes de quilòmetres i dormint fent bivac a les autopistes franceses...

Viatjàvem tranquil.lament i paràvem a les àrees franceses però no per dormir sino per descansar de cotxe i estirar les cames. Més endavant, en una de les àrees hi van construir un espai per als esports i van fer-hi un rocòdrom.














Els agradava molt i es va convertir en una parada obligada del itinerari cap a Chamonix.

Montse

(Segueix al nº 05- El viatge fins aChamonix era molt llarg)

....