Ve del nº 09- El xoc cultural
Ens vam trobar a l'aeroport amb molta feina per arribar a temps des de Terrassa després del treball.Havien vingut els francesos per acomiadar-se i havien estat tot el dia amb ella.
Alta mèdica
La Dra Magda
......
Les filles del Jean-Claude
Quan la vam veure entrar no la vam conèixer! Com que estava tipa del seu cabell, la van portar a la perruqueria. Li van assecar la melena amb el secador de mà i li van deixar molt llisa.
Mare meva: maquillada, pintada, sense mocador al cap, melena a l'aire...increïble!
Estava molt contenta però també trista per deixar-nos.
Hi erem tots menys les dues nenes, les va trobar a faltar perquè estava desitjant veure-les, però només faltaven dos mesos pequè nosaltres viatjéssim al Sahara i la visitéssim a casa seva.
Amb l'Anna i el Toni
Hi va haver llàgrimes a cabassos. Sort de les pallassades del Richi.
La va venir a buscar un noi de l'aeroport amb una cadira de rodes, i se la va emportar.
I finalment va marxar! Sempre serà especial per a nosaltres. Ens vam quedar amb el seu somriure i la seva senzillesa.
A Casablanca l'esperava el seu germà Mohamed. Quan es van trobar, el Mohamed ens va trucar pequè estéssim tranquils. També ens va dir que li havia costat trobar-la perquè no la coneixia!
Montse
Segueix al nº 11- L'últim dia
......
6 de març 2009
10- El comiat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada