Fent un hort

Mai se m'hauria ocurregut que em sortiria la vena pagesa. Mai m'havia tirat la història de cavar, plantar i collir, però des que visc al camp la transformació ha estat ràpida i exagerada.

El problema està però en que no ho puc fer, ni cavar, ni plantar... fins que no tingui el peu curat no puc pensar encara en dedicar-me a aquests afers, però fins ara ho ha fet el Jordi per mi.

En teoria no li agrada i diu que l'enredo perquè on anem a comprar el butà hi ha una botiga agrària. Cada cop que hi anem...no ho puc suportar. Quan veig el planter allà preparat....

Però és clar, un cop a casa, sempre diu el mateix, que a mi m'agrada però ho ha de plantar ell. I és ben veritat.

Estic desitjant tenir el peu bé per -entre altres coses-, encarregar-me'n jo de l'hort!

Fins ara no ha anat gaire bé perquè la terra no era bona i els gossos acabaven arrencant o trepitjant les coses. Aquesta temporada el Jordi un bon dia va dir que si volíem tenir un hort s'havia de fer bé i, per començar, s'havia de tancar perquè els gossos no hi pogessin accedir. I així ho ha fet.


....

Un cop va tenir la tanca posada, va remoure la terra d'una part, la va barrejar amb terra bona i amb adob, ho va deixar reposar i després d'uns dies, va plantar les patates. Li fan molta il.lusió.

Jo crec que ja s'hi ha aficionat!


I ara ha plantat les tomaqueres


I només ha estat el començament. Ara s'ha de fer la mateixa operació amb l'altre costat on hi plantarà cogombres, pebrots i altres verdures i hortalises.

Montse
....