8 d’abr. 2009

El cirerer



Hem plantat un cirerer. Ens feia molta il.lusió. Al Jordi li ha tocat fer un bon forat i de moment, només fa quatre dies que és a casa però sembla que s'hi troba bé perquè les fulles s'han fet més grosses i estan molt verdes i maques.



....


L'arbre és molt petit però ja creixerà. A casa tots tenim a la memòria el cirerer que tenia plantat el pare del Jordi. Quina passada d'arbre i de cireres!!
Els nostres fills quan eren petits s'hi asseien a les branques i des d'allà mateix s'inflaven de menjar cireres, En teoria les collien, jajjjaja

La que també està molt contenta és la Silvia, la meva veïna perquè ella té un cirerer mot gros i magnífic, que se li omple de flor però no cull ni una fruita.

Ens han dit que els cirerers han de ser dos, es pol.linitzen l'un amb l'altre.

És clar que el nostre és molt petit, per aquest any ja hem fet salat, però potser l'any vinent la cosa ja funcioni!

Montse

...
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada