Un eixam d'abelles

imatge del google

Ahir a la tarda un eixam d'abelles va intentar col.locar-se a la façana de casa. Jo era al primer pis, les finestres donen al nord, no hi ha res en línia recta fins a les muntanyes nevades del Port de Compte i d'Andorra. És molt relaxant perquè es pot mirar lluny com a mi m'agrada.

De cop i volta ho vaig veure tot negre. Era un bullider d'abelles que volaven boges, tot l'aire era ple d'abelles.

....

Sort que tenia les finestres tancades, feia poc que ho havia fet donat que el dia havia sigut molt agradable i el sol fort.

Només feia que anar d'una finestra a l'altra de les tres que hi ha i el paisatge era el mateix. Es volien posar a dalt de tot, entre la viga i la teulada.

Se'm va acudir fer soroll pensant que potser les podria molestar i fer fora. Vaig engegar el radiocassete amb un cd ben fort i jo cantant al damunt, però no va tenir èxit.

Quan vaig veure que allò no tenia intenció de canviar i cada vegada anava a més, vaig trucar a l'Ajuntament de Vacarisses, que em van transferir a la policia municipal i aquests, als bombers.

Però hi havia un problema, hi havia una llarga llista de cases que havien trucat pel mateix abans que jo i havia d'esperar el torn.

A les sis de la tarda, va aparèixer per casualitat el meu fill gran. Dic per casualitat perquè treballa fora i no torna fins el cap de setmana però el destí va fer que sortís a les sis del matí tan disparat de casa, oblidant-se la bossa amb la roba i les sabates de treballar.

Quan va veure la situació, em va dir en broma: -Vols que marxin? Engego la guitarra elèctrica a tota pastilla i veuràs si marxaran!!

Vaig pensar que podria ser que les vibracions no els agradessin, però ja no vaig tenir temps d'acabar-ho de pensar. Va ser començar a tocar, que va vibrar tot, suposo que fins i tot l'aire va vibrar, i al mateix instant van sortir volant!!!!

No ens ho podíem creure...Ni una!!!!

I a les vuit del vespre, encara no n'havia tornat a veure ni una més. Vaig haver de trucar als bombers que no vinguessin perquè em sabia greu fer-los venir perquè no en veiessin cap i es penssessin que m'ho havia inventat.

Avui al matí d'hora no n'he vist cap. És el primer que he fet quan m'he llevat, anar a la finestra i mirar cap a la teulada.

M'han trucat els bombers i m'han dit que de la llarga llista d'avisos que tenien, només havien pogut anar al primer i havien acabat a les deu del vespre.

La meva por és que jo no les vaig veure marxar volant enllà sino cap al lloc on es volien ficar des de feia hores, a sobre de la viga, entre la viga i la teulada però la mateixa viga m'ho tapava i no ho sé del cert. Jo em temo que es vagin ficar en algun forat i hi hagin fet el niu.

M'han dit els bombers que si hi són les veurem i, que sii les veiem..., els truquem que vindran!

Montse
....