S'ha passat dies i dies plovent.
Sense tempestes fortes, pluja de la que s'aprofita, de la que es va filtrant a la terra.
Però ha plogut tant i seguit, de dia i de nit, que l'aigua ja no es filtra, crec que la terra ja no en pot assumir més i regalima per tot arreu.
És embassalada a les voreres de la carretera i rellisca per tots els roquetés que hi ha als cantons.
Al camí que puja a casa hi havia uns bons bassals, més que aigua semblava xocolata, fang d'aquell tan fi i relliscós.
....
I la segona part
...
9 d’abr. 2009
Els bassals del camí de casa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada