14 d’abr. 2009

Gerds



Tots els estius collint gerds al Pre-Pirineu, a casa ja era una tradició: mores, maduixes i gerds. Després en venien els potets de mermelada, les macedonies o els pastissos i en moltes ocasions, ja no donava temps a res més que menjar-los tal qual, ben nets i fresquets.

....

Amb la vena pagesa que m'ha atacat tan fort, no vaig poder resistir la tentació. Era allà el paquetet, semblava un roser, però no... eren gerds!

Només hi havia el paquet de les arrels i el tronc, la veritat és que semblava de mentida però va ser plantar-lo, i el veiem crèixer. Tot el que té de color verd li ha sortit a casa en quinze dies.
Cada dia me'l miro, el cuido, em sembla que li parlo i tot..... ja veurem si farà alguna fruita, em sembla que el primer any no cal que hi compti.

Montse
...
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada