Blog enllaçat per la independència.

En aquest moment estem a Eslovènia. Hem passejat la nostra estelada per França, Itàlia, Àustria i Eslovènia, i encara li queden bastants quilòmetres per arribar una altra vegada a casa.

Nosaltres estem ara a dos mil quilòmetres de casa però el nostre cor és a la Nacional 340 donant la mà als cents de milers de mans.

Gràcies a aquesta iniciativa d'enllaçar blogs, podem afegir un granet de sorra  per la imdependència.

Enllaço el meu blog, que tenia més que abandonat i l'he fet reviure per aquesta causa, amb el de la Martina, que és el nº 211 d'aquesta cadena de blobs enllaçats.
'http://blocmartinah.blogspot.com.es/

Llegir més...' .. 

Llegir més...

Via virtual

Llegir més...

Portugal 1- Cases de nines a Costa Nova

No conec Portugal.

Només hi vaig fer una incursió de dos o tres dies per visitar dos pobles que em tenien encantada i això que només els havia vist en fotografies. Es tractava de Costa Nova i Aveiro.

Costa Nova m'atreia per les seves cases, semblaven casetes de nines, pintades de ratlles de colors. És un poble situat a la costa atlàntica sobre d'una llenca estreta de terra entre el mar i la ria. En alguna zona del poble et trobes que per un cantó veus el mar al final del carrer, i per l'altre costat també. En total només tres carrers paral.lels però amb el seu encant especial.






Va ser una visita curta però em va encantar.

....
De cases n'hi ha de tots colors. Les antigues, de fusta, restaurades...precioses! I les modernes conservant el mateix estil.

Antigament eren casetes per guardar els trastos dels pescadors. Amb el temps s'han convertit en cases boniques per a viure-hi i que han condicionat l'estil de la gent que hi viu. N'hi ha que es lloguen per a passar-hi l'estiu.


Per veure'n més: Portugal: CasetesDeNinesACostaNova

montse
.. Llegir més...

Un niu al garatge

Tenim casetes-niu penjades als arbres i cada any s'omplen. Ens agrada molt tenir aquesta companyia i sentir el xiuxejar dels petitons. Ens entretenim molt veient entrar i sortir als pares per buscar menjar i sempre ens preguntem com poden entrar amb tanta velocitat a dins de la capsa a través d'aquell foradet tant petit!

Aquest any, però tenim "okupes". A dins del garatge (encara no té porta), hi ha un niu d'orenetes i un de pitroigs.
....

Les orenetes l'han fet en un forat i és impossible veure'l, només veiem als pares com entren i surten.

L'altre niu l'hem vist per casualitat perquè és tan i tan petit i l'han fet en un lloc tan impensable, que mai hi hauríem caigut: A la paret, a dins del rotllo del cable metal.lic d'un tràctel que estava enrotllat i penjat en una paret.

Hi ha cinc fills petits, a la foto només se'n poden comptar quatre becs oberts esperant menjar, del que fa cinc només se li pot veure el cap i queda tan fosc que es confòn amb el fons del niu.

Aquí era a mig fer



I aquí ja hi havien els polls.


Els cuidem molt. D'entrada, el tràctel no el podem utilitzar fins que marxin, i procurem molestar-los el menys possible.
.... Llegir més...

Un regal

L'altre dia se'm va presentar una companya de treball amb un regal molt especial. I dic molt especial perquè per a mi va tenir aquest sentit.






El regal en qüestió va consistir en uns planters de tomaqueres.

....
El valor és en que no es tracta de cap objecte que hagi comprat sino que l'ha plantat personalment, a partir de llavors, que les ha cuidat fins que han crescut, i que me les ha portat perquè sap que m'agrada molt l'hort i em fa il.lusió plantar encara que de moment ho han de fer per mi.

A més, llavors d'una classe especial de tomàquets que li van portar d'algún lloc concret que ara no recordo. Li hauré de preguntar.

Em va fer molt contenta el detall i, com va dir, ho vaig posar en un lloc fresc i amb molta llum.



Quan va ser fora m'ho vaig mirar bé i em vaig adonar de la feina i del "carinyo" que portava inclòs.


A cada vaset hi havia informació de les llavors plantades i la data.

No pateixis Dolors. que les cuidaré fins que arribi el moment de trasplantar-les a l'hort i, tal com em vas dir, observaré l'estat de la terra per regar-los quan calgui.

Al començament he dit que eres una companya però en realitat ets una amiga. M'has visitat en diverses ocasions i ja hem compartit molta conversa. Gràcies.

En aquests mesos que porto de baixa he redescobert els amics: n'he trobat que no esperava i, en canvi, m'han decepcionat d'altres que em pensava que ho eren però m'han oblidat.

Montse
.... Llegir més...

Nostàlgia 2: He agafat la directa

He agafat la directa tal i com diu el títol.

La nostàlgia que sento d'Àfrica ja és total.
....

Per distreu-re-la, aquestes vacances vaig fer el video sobre les dunes(es pot veure aquí: http://dunesdesorra.blogspot.com/2009/04/nostalgia.html), però n'he fet un altre, més aviat sobre hamades i muntanyes, una altra visió del paisatge.

El seu títol: Àfrica 1.
L'ú és perquè en faré més, el títol serà el mateix però anirà canviant la numeració.

Aquests dos videos que ja tinc fets, em porten molts bons records i veure'ls, em reconforta.

Montse
.... Llegir més...

Gerds

Tots els estius collint gerds al Pre-Pirineu, a casa ja era una tradició: mores, maduixes i gerds. Després en venien els potets de mermelada, les macedonies o els pastissos i en moltes ocasions, ja no donava temps a res més que menjar-los tal qual, ben nets i fresquets.

....

Amb la vena pagesa que m'ha atacat tan fort, no vaig poder resistir la tentació. Era allà el paquetet, semblava un roser, però no... eren gerds!

Només hi havia el paquet de les arrels i el tronc, la veritat és que semblava de mentida però va ser plantar-lo, i el veiem crèixer. Tot el que té de color verd li ha sortit a casa en quinze dies.
Cada dia me'l miro, el cuido, em sembla que li parlo i tot..... ja veurem si farà alguna fruita, em sembla que el primer any no cal que hi compti.

Montse
.... Llegir més...