13- Viatgem al desert a veure la Zahra

Ve del nº 12- Un homenatge a la classe mèdica de l'Hospital Clínic

Al cap d'un mes que hagués marxat la Zahra ja eren les vacances de Setmana Santa. i vam viatjar a desert.
Vam passaar per l'alberg "Le Touareg" per saludar al nostre amic incondicional Hassan, pel poble de Jdaid a deixar material escolar i després vam anar a visitar la Zahra.

A l'alberg d'Ouzina ens esperaven amb els braços oberts. LA Zahra estava boja de contenta. Estava ben guapa i molt nerviosa per tornar-nos a veure.

LA Zahra té un ull guenyo, però té aquella bellesa que li surt de dins i, encara que d'entrada la mirada la podria fer lletja, quan la coneixes perd importancia el tema i ni ho veus.

Havien plantat aquesta haima a la sorra.

....
Ens hi vam posar a dins urgent buscant la sombra.



Les galetes de la Zhara. M'ho havia dit a l'hospital, que sabia fer galetes molt bones i que quan l'anés a veure en faria per obsequiar-nos i m'ensenyaria com les feia.



Per acompanyar les galetes, l'Ibrahim ens va saludar amb un te.





Va arribar en Mohamed. Encara no el coneixíem i l'Ibrahim ens el va presentar.


L'alberg. Sembla molt gros però en realitat és molt petit i molt senzill.




Està situat en un lloc magnífic. Aquí la sorra té sempre un color daurat que contrasta amb les muntanyes negres de darrera. ¡M'encanta!


Retrobament de la Zahra amb les nenes.





Les van omplir de braçalets i collarets, i la germana petita de la Zahra els hi va fer tatuatges amb Henna.







De fet se'ls podia fer qui volia, a la foto la Manolita.


¡Estava tan contenta! Tots ho estàvem, contents i emocionats per trobar-nos de nou i pel fet de veure-la tan bé.




Ens van convidar a dinar amb molta il.lusió. Per començar una amanida.


A continuació tajine de pollastre


I fruita per postre.


La Zahra ens va acompanyar però no va menjar. Ella ja havia menjat abans. S'havia pres molt seriosament les recomanacions dels metges sobre la dieta que havia se seguir: sense sal, res de begudes amb gas,...Ens va agradar veure-la ja tan adaptada a la seva nova forma de vida.


A l'hora d'acomiadar-nos, la Zahra, ca complir la seva promesa i ens va donar a cadascú de nosaltres un paquet de les seves galetes.


Moltes fotos pel comiat i, per descomptat....llàgrimes a cabassos!









Vam anar fins al poble d'Ouzina a deixar a la Zahra a casa seva. L'Ibrahim també va venir.





Ja en el poble, amb la família de la Zahra.


Aquí també vam deixar material escolar per l'escola d'Ouzina.

LA Zahra ens va voler ensenyar el teler i es va posar a teixir. Quan vam veure com es va ajupir en una revolada per posar-se allà sota....vam comprendre que realment...es trobava molt bé!








El fill gran de l'Ibrahim


La família de la Zahra. Bé, només una part. La primera començant per l'esquerra és la seva mare. Després la germana amb el fill i, a continuació, la seva germana petita i l'Ibrahim amb els dos fills.


Després d'aquesta foto, la seva mare se'm va tirar als braços i s'hi va estar molta estona dient-me paraules en bereber. Em va abraçar molt fort i anava dient coses que jo no podia comprendre però que l'Ibrahim anava traduïnt al francès.

En resum: va dir que no viuria suficients dies per agrair-nos el que havíem fet per la seva filla. Que ens donava les gràcies a tothom que hi hagués col.laborat i que que la seva filla, seríem sempre l'altra seva família. Que quan arribés a Barcelona li digués aquest missatge a tothom en especial al Dr. Pomar i molt molt especialment a la Dra. Magda Heras.

Em va afectar tant que gairebé no em vaig poder acomiadar i, va passar molta estona fins que vaig aconseguir parlar de nou!


Flams per a la Zahra
Mai els havia provat però a l'hospital els hi donaven per berenar. De fet podia triar: yogur o flam. Des que els va descobrir no havia de pensar massa, es tirava als flams amb moltes ganes i no se'ls menjava, no...se'ls xuclava amb una rapidesa impressionant. La senyora que hi havia al llit del costat li donava el seu així que molts dies, acabava empassant-se'n dos

Quan vam anar a veure-la a casa seva, ens vam emportar paquets de flams. Quan els va veure en el dibuix de la caixa ja se li va fer la boca aigua i...sé per l'Ibrahim, que els van fer, que els van quedar bons i que en va menjar tota la família.

Montse

....