19 de gen. 2009

Com les enyoro!

Les dunes! M'encisen les dunes! Per a mi tenen un encant especial. No em canso de mirar-les, de tocar-les.

Després d'uns anys de viatjar sovint al desert, en fa dos que no ha pogut ser a conseqüència d'una operació al peu que s'ha complicat.
Trobo a faltar ser allà al mig, en aquell ambient, formar-ne part d'aquell color que es crea perquè... fins i tot és a l'aire, un color taronja que es pot convertir en qualsevol moment en rosa, beig, daurat, groc...passant per tota la gama que hi càpiga entremig.

Dunes de sorra... com les enyoro!


M'agrada deixar passar el temps mentre les miro com canvien, és un joc de llums i ombres. El causant: el sol en el seu moviment constant.

Em vaig passar una tarda sencera asseguda dalt de la gran duna de Taghit a Algèria, amb el meu marit i els nostres fills, gaudint de l'espectacle de tenir el Gran Erg Occidental al davant. Ni me'n vaig adonar que les hores corrien. Crec que a tots ens va passar igual.

En aquell moment vaig escriure això:

..







(...) Un cop a dalt de la gran duna, ens hi hem ben assegut i ens hi hem passat la tarda. Des d'aquesta duna de Taghit, la primera que trobem a l'Erg, tenim una visió panoràmica. Fins a l'horitzó -tant pel davant com pels costats- només veiem dunes.

La contemplació d'aquest oceà de sorra produeix profundes sensacions. És el color de la sorra taronja amb el cel d'un blau molt intens i sense cap boira i...és el mirar enllà i veure dunes amb la seva ombra i ombres sobre d'altres dunes que es transformen en un joc de canvis de colors i de reflexes i...és el tocar la sorra calenta a la superfície però fresca a l'interior...És tot això que fa embogir totalment els sentits!

Aquesta immensitat que tenim al davant, no ens la podíem imaginar. No es pot pas travessar: en cotxe...impossible; a peu...ja no cal dir-ho, i en camell...els nadius no s'hi posen pas, fan quilòmetres per rodejar les dunes per fora.

Aquest Erg té el nom d'Occidental perquè a l'altre costat n'hi ha un altre de les mateixes característiques que l'anomenen Erg Oriental.

El més curiós de tot és saber que més cap al sud hi ha el gran desert del Tanezrouft*, el nom del qual significa "terra buida". Aquella immensitat sí que els fa respecte...Com deu ser! D'allà han sortit les llegendes de la "Gran Caravana". Segons diuen estava formada per uns dos mil camells (carregats d'or i riqueses) que anaven cap al sud a comerciar. Es van perdre, el desert se'ls va empassar i mai no se'n va saber res més. És un lloc tan solitari i inhòspit que els fa por. Per a ells és la "terra buida" i veient el que tinc al davant, penso que no em puc pas imaginar un espai encara més buit!

Ha passat la tarda volant. El sol ha anat canviant de posició i les dunes han modificat els seus efectes de llums, ombres i colors, i hem pogut gaudir d'un espectacle que ha anat variant progressivament. Tenim davant un oceà immòbil que sembla que es vagi quedar aturat en plena activitat un dia de vent i que les ones siguin les dunes. Dóna la sensació que si una fada ho toqués amb la vareta màgica i reprengués el moviment veuríem exactament això: un mar ple d'ones.

Sap greu però hem de marxar perquè ja és molt tard. Des de dalt de l'aresta el cotxe es veu molt petit. Sembla que estigui molt lluny però baixar no representa cap problema perquè en pocs segons ja hi som. Posem un peu a terra, i no tenim ni temps de col·locar l'altre, que la sorra ja se'ns emporta uns quants metres avall i com que la duna és molt dreta, no podem parar de córrer.

(És un fragment del llibre que vaig escriure al tornar d'Algèria: "Apunts d'un viatge a Algèria":
http://dunesdesorra.blogspot.com/2008
/12/apunts-dun-viatge-algria_29.html )



Per veure totes les fotos: "Dunes": http://picasaweb.google.es/dunesdesorra/Dunes#

..

4 comentaris:

  1. "És tot això que fa embogir totalment els sentits!"... a mi em passa tot el contrari: els meus sentits convergeixen a la mateixa línia trencada a l'horitzó i s'estiren fins que no son res i llavors, només quan tornes a la consciencia molt mes tard, neixen de cop!!!

    ResponElimina
  2. Suposo que cadascú ho viu a la seva manera. El que està clar és que no et deixa indiferent!

    dunesdesorra

    ResponElimina
  3. Buff! Impressionant. Llegin-te és com si estigés davant de les dunes. Jo només les he vist una vegada i fa 7 anys que les anyoro.
    Espero veure-les aviat.
    Albert

    ResponElimina
  4. Què deuen tenir les dunes que ens agraden tant!!!!!

    dunesdesorra

    ResponElimina