3 de febr. 2009

10- Objectiu: Fer un cim verge.

(Ve del nº 09- El cementiri de Chamonix i Frison-Roche, un enamorat de la muntanya i del Sahara)


Pujar a un cim que ningú hagi trepitjat abans, el que se'n diu: "fer una primera", és el somni de qualsevol escalador d'avui dia. Potser inconscienment es busca viure el que aquells primers alpinistes deurien sentir.

He de dir que ja no és tan fàcil trobar un cim que no hagi trepitjat ningú!

Fins a principis del segle XVIII, no se li havia acudit a ningú pujar als cims per plaer o per esport. Com a molt, hi havia homes que buscaven cristalls de mineral per les geleres per a vendre'ls a les botigues de Chamonix. I pels voltants del massís, només es podien trobar a l'estiu pastors amb els seus ramats.

(imatge de google)

Molt més endavant, la muntanya va suscitar un interés científic, s'hi volia pujar per obtenir informacions i fer medicions.

Qui va fer el salt per canviar de concepte i pujar a la muntanya per vueure-la perquè era bonica i per gaudir-ne espiritualment, va ser en Saussure que -com ja he explicat abans-, no trobant-se capaç de fer-ho per ell mateix, va oferir uns diners i amb aquest fet va despertar una idea inèdita que a ningú se li havia acudit mai fins llavors, portant al cap d'anys i temptatives, a Paccard i Balmat a coronar el cim del Montblanc; fins i tot a pujar-hi ell mateix encara que amb molta ajuda dels guies de la vall (diuen que divuit) i de preparació de cabanes a les glaceres per a poder dormir, descansar i gaurdar-hi menjar.

Diuen que fins i tot es va emportar el seu majordom. (En un gravat de l'època es pot veure con pujen una pila d'estris impensables: una estufa, i fins i toto un llit, a més de tots els trastros necessaris per a fer medicions. Havia nascut l'alpinisme

Ascensió de Saussure al Montblanc



..
..


(imatges de Google)

El 1.808, Marie Paradis, criada de l'alberg de Chamonix, va "ser portada" -gairebé en contra de la seva voluntat-, por uns quants homes fins al cim, només pe a poder provar que les dones també podiesn pujar.

Marie Paradis

(imatge de google)

El septembre de 1.838 Henriette d'Angeville va pujar pels seus mitjans i, per això, és considerada la primera dona alpinista.

Henriette d'Angeville

(imatge de google)

Naturalment, no tenien grampons ni piolet. Pujaven amb botes de cuir i s'ajudaven amb pals de fusta. No hi havia refugis ni telefèrics.

(imatge de google)

En el 1.821, pujar al Montblanc es va convertir en l'activitat de moda així que els guies de Chamonix es van organitzar i van fundar la Companyia de guies.



(imatges de google)

Primera festa dels guies el 1.924

(imatge de google)

Fins el 1.857, tots els cims del massís menys el Montblanc i l'Aiguille du Midi eren verges. Exploradors i alpinistes,-sobretot anglesos de classe alta, entre ells Edward Whymper i Frederic Mummery, s'hi van començar a interessar. Es feien acompanyar per homes de Chamonix que els feien de guies i es guanyaven uns diners, per exemple Michel Croz.

Edward Whymper

(imatge de google)

Frederic Mummery

(imatge de google)

El guia Michel Croz

(imatge de google)

Els anglesos van fer les primeres ascensions a la majoria de cims dels Alps. L'any 1.865 es va acabar aquesta època daurada.

Més endavant, van anar arribant alpinistes d'altres llocs del món atrets per la bellesa dels Alps i dels seus cims.

Van sorgir nous reptes. Es van començar a interessar per pujar a qualsevol cim buscant la part més difícil amb l'objectiu de fer una "primera ascensió" per una "nova via".
El 1.879, es va coronar el cim del Petit Dru, el més inaccessible de Chamonix.




I a finals del segle XIX es produí un altre canvi: "L'alpinisme sense guia" que, junt a l'interès de conseguir ascensions als cims per vies noves que siguin "primeres absolutes", encara són objectius vigents avui dia com he dit al principi, per reviure -suposu- aquesta reminiscència exploradora.

A continuació algunes fotos:

L'Agulla de "L'EME". Li diuen així per la seva forma.




El meu fill




El seu amic



Tots dos


El meu marit





Des del càmping



Quan ja és negra nit a la vall, el sol il.lumina encara els cims més alts. La lluna ja ens acompanya.


Montse


( Segueix al nº 11- La Mer de Glace)

...
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada