9 de febr. 2009

Un pa de gel al carretó.

Però sí que fa fred!



Ja ho sé que en fa molt en aquesta zona,
quan hi vaig venir a viure ja ho sabia i, de fet... m'agrada, m'agrada molt i això que he estat sempre una fredolica però ara es veu que m'hi estic acostumant i el porto molt més bé.

El termòmetre es va trencar fa uns dies així que si no puc saber a quants graus estem. Cinc, sis, set i vuit graus sota zèro és el normal en moltes de les nits. Jajajja...



........

Si m'haguessin dit això fa uns anys enrera m'hauria agafat fred només de pensar-ho, i... ara, m'agrada. És ben curiós.

Tot i així a vegades em sorprenc. Ahir al migdia, als voltants de la una el Jordi va descobrir aquest pa de gel tan bonic i trasparent al carretó que té per treballar. S'havia omplert d'aigua de la pluja dels dies anteriors.

I a ple sol que estava el carretó! No sé a quants graus deuríem estar per haver-hi una capa tan groixuda de gel a aquelles hores.

El més bo és que va acabar a trossos i a les sis de la tarda encara estaven exactament igual, no s'havien desfet ni una mica, semblaven vidres, i el tacte era sec.

A mi sempre m'han cridat l'atenció les escultures de gel, m'agraden molt i em sembla que és perquè són trasparents. Molts dies es gela l'aigua dels gossos i a vegades també surten blocs ben groixuts, però no sempre son tan trasparents, o van a trossos.

El d'avui m'ha semblat excel.lent.

Montse

........

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada