Només dues teules aixecades, per sort!

El cèlebre dia que ens va passar aquell vent tan exagerat per sobre i va fer caure tot el que li va semblar, va ser benevolent amb nosaltres. Es van trencar arbres més amunt i més avall, també al davant, però a casa no. Va trencar antenes i altres coses a algunes cases però a casa nostra tampoc.
(http://dunesdesorra.blogspot.com/2009/01/un-vent-huracanat-
que-ens-va-escombrar.html)

I això que aquella matinada des de dins de casa hi havia la sensació que la teulada explotava cap amunt!

De fet és el primer que va mirar el Jordi el dia següent però semblava tot en ordre i ens en vam alegrar.
....

Després va ploure almenys tres dies seguits amb les seves nits i de forma ben intensa. Fins i tot vam fer el comentari que havíem estat de sort que no s'hagués malmès la teulada .

Aquella pluja, de fet, ens va servir de prova que tot estava en ordre per allà dalt donat que no hi havia hagut goteres.

Però ahir que el Jordi es va enfilar en un altre lloc i va tenir una altra perspectiva, es va adonar que hi havia dues teules aixecades, una a cada cantó de la teulada.


En el fons... una sort, només dues teules, i no s'havien trencat pas, només s'havien mogut de lloc, així que li va faltar temps per agafar els estris d'escalada i pujar a la teulada. A sobre s'ho va passar d'allò més bé.
























Des de dalt de tot, com que tenia una bona vista s'hi va ben asseure a contemplar



Per un cantó fins al Pirineu i per l'altre fins al mar








Realment s'ho va passar bé, se li veu a la cara però jo vaig passar una mala estona.

La teulada....molt bé, el vent ens va donar una treva i tan sols dues teules es van haver de posar al seu lloc. No ens puc queixar!

Montse
....