6 de març 2009

02-L'Hospital Clínic accepta fer l'operació de la Zahra per raons humanitàries.

Ve del nº 01: El viatge que va salvar a la Zahra d'una mort segura: http://dunesdesorra.blogspot.com/2009/03/1.html


Tinc una cosina que és especialista del cor a l'Hospital Clínic de Barcelona,
la Dra Magda Heras i, a més, és Cap de Departament. Se'm va ocòrrer preguntar-li si feien operacions per raons humanitàries. Com que no en tenia ni idea, em va dir que ja ho preguntaria.


Començant per l'esquerra: Dr J L Pomar, el cirurgià que la va operar, Dr J Mª Piqué, Director de l'Hospital, qui va donar el SÍ que va donar llum verda a l'operació, i la Dra Magda, que li va fer de doctora, amiga, germana, mare, de tot!

Van passar bastants dies i quan finalment va arribar la resposta... era negativa.
..

Com que hi ha molts casos amb aquesta problemàtica, hi ha alguns hospitals al món que ja a la seva programació anual contemplen algunes operacions d'aquest estil.

Un és a Barcelona, l'Hospital de Sant Joan de Déu. Treballen en combinació amb una ong de Casablanca: "Les Bonnes Oeuvres du Coeur", i el seu President és un especialista del cor, el Dr. Said Jennance. L'ong 'encarrega dels trasllats, i l'hospital de la part médica.

El gran problema és que el conveni només contempla nens i nens en edat infantil. La Zahra, amb els seus 27 anys era una persona adulta i per tant no es podia beneficiar d'aquests programes!!!

L'Hospital Clínic



La informació que ens havia arribat ens tancava totes les portes.

Llavors va entrar en escena el Jean Claude
És un noi francès de Toulouse. Li agrada el 4x4 i també Àfrica. Coneixia a l'Ibrahim desde feia anys i també havia rebut el seu mail demanant ajuda. Com tothom, havia intentat fer alguna cosa.
El Jean-Claude amb la Zahra.


Resulta que a França, van trobar un hospital que subvencionava el kit mecànic de l'operació, o sigui les vàlvules que li havien de canviar, però no estaven disposats a fer-la. A França l'operació valía 25.000 euros (Al Marroc: 10.000)

Veient que el que faltava eren diners, aquest noi francès va crear una associació amb el nom de Zahra, i va enviar aquesta carta a tots els seus amics i coneguts demanant que col.laboressin per salvar una vida. Es pot veure en aquesta adreça:

http://perso.orange.fr/defiaudio/ficheassocZahra.pdf

També va fer un audiovisual (treballa en multimèdia) sobre la Zahra, la seva família, el seu plble...., va posar publicitat a la premsa i va organitzar un acte benèfic al qual hi van assistir moltes persones. Es va fer un ple total.
A la sortida, van posar una capsa tancada com una guardiola i va demanar a la gent si volia col.laborar amb la seva voluntat.

Quan van comptar els diners de la caixa, es van trobar amb la suma de 9.000 euros. El Jean-Claude em va dir que amb els diners a les mans...van plorar emocionats!


En total, a França es van recollir 14.000 euros que són molt diners! i, just en aquest moment en que l'Ibrahim ja s'havia decidit a fer l'operació al Marroc, quant abans millor donat que la seva germana empitjorava dia a dia, un migdia en arribar a cas se'm va acudir mirar el correu en un moment i em trobo un missatge de la meva cosina, o sigui de la Doctora Magda, on deia que:

-L'Hospital Clínic, com que col.labora amb l'Hospital de Sant Joan de Déu, i al Clínic no la poden operar perquè ja és adulta:
*encara que abans mai ho ha fet, *encara que mai abans s'ho havia plantejat, i *encara que és un cas molt difícil...

...accepta de fer l'operació per raons humanitàries i sense cap cost econòmic per la família!

No ho sé expresar per escrit però va ser massa. Ens vam emocionar molt! Ja no vam poder dinar, impossible amb aquell nus a l'estòmac que se'ns va fer!

El tema va donar un gir radical
Primer de tot havíem d'enviar un missatge a l' Ibrahim. A Ouzina no i ha electricitat així que conectar-se a internet -que li agrada molt-, només ho pot fer puntualment quan viatja a Rissani o a Erfoud per alguna cosa i aprofita d'anar a un ciber. Per això, des que jo li vaig enviar el missatge dins que el va llegir van passar uns dies.

Però quan ho va llegir..........Uff! que no s'ho creia!
I aquí vam començar amb sessions maratonianes enganxats al messenger i ell, no parava de fer preguntes i de repetir sempre les mateixes perquè no s'ho podia creure.

Li vaig passar el telèfon de l'Hospital i el de la Dra Magda perquè hi parlés a veure si el convencien.

Quan l'Ibrahim s'ho va creure, es va tornar boig d'alegria i va agafar una espècies de crisi existencial perquè ja estava tot com una mica organitzat. a França havien recollit 14.000 euros per a l'operació i ja s'estaven preparant per a fer-la al Marroc. Com els hi podia dir a unes persones que s'havien esforçat tant i que havien implicat a tanta gent...simplement adéu i gràcies?

A partir d'aquí ja us ho dic, el telèfon no parava de sonar, i el messenger treia fum. Fins i tot moltes vegades, funcionava a tres bandes: l'Ibrahim, el Jean-Claude i nosaltres.

Era molt difícil decidir coses tant serioses des de tants quilòmetres, no és el mateix que parlar cara a cara i la història...s'eternitzava!

Li vam dir a l'Ibrahim que s'ho pensés bé i que acceptaríem la seva decisió. però el Jean-Claude, un dia ja es vacansar i li va dir que la Zahra s'havia d'operara a Barcelona. Li va fer entendre que, amb tots els seus respectes, si fos per a ell mateix no ho dubtaria.

Finalment l'Ibrahim es va decidir i va començar la gran carrera de la burocràcia que una cosa així necessita.

Les fotos són de la seva arribada. Tot i trobar-se molt malament, ho volia provar tot. Va voler provar aquest cotò de sucre que es menjava la canalla


Aquestes nenes són les nostres filloles i el seu pare (a la foto) és el cosí del Jordi. La Carla i la Mimi són molt divertides i la Zahra els hi va agafar una gran estima des del primer moment.

A partir d'ara s'havien de resoldre dos tipus de coses:

*Els documents:
-Passaport i visat per la Zahra i per un acompanyant de la seva família.
-El diagnòstic que havia fet el metge d'Errachidia havia d'arribar a l'Hospital Clínic (en aquest moment ja el tenien)
-El tema del trasllat de la Zahra a Barcelona i de l'acompanyant.
-El tema de la manutenció i el dormir per a l'acompanyant ja que l'Hospital clínic té com a criteri que els familiars dels malalts han de descansar i per això no deixen quedar a la nit. S'havia de buscar doncs allotjament .

*La part médica:
Abans de fer una operació d'aquest tipus s'ha de parlar molt bé amb el pacient i aquest, ha d'acceptar les conseqüències per a tota la vida.

En aquest cas, després de l'operació i per sempre, al portar vàlvules mecàniques, s'ha de prendre medicació per fer la sang fluida. Això és mlt perillós en el cas de qualsevol ferida perquè es corre perill de dessangrar-se.

La Zahra, a més, havia d'acceptar no tenir fills...i només tenia 27 anys!. Un part ja seria molt difícil i perillòs en un hospital d'aquí, però és que aquesta noia viu en un poblet en ple desert del Sahara, sense carreteres ni llum elèctrica, amb problemes de cobertura pel mòbil...

A l'hospital deien que per l'experiència que tenien amb dones musulmanes que viuen aquí, per la seva cultura, no poden generalment decidir sobre aquests temes, i es troben que després a l'hora de la veritat, aquestes passen pel filtre dels homes.
Hem vaig trobar de nou doncs treient fum pel messenger per fer comprendre aquesta problemàtica a l'Ibrahim. Ell és mestre i a les vacances ajuda al seu germà a l'alberg i, per tant, ha estat en contacte amb gent de fora. Ho dic perquè estic segura que ja no té la mateixa visió de les coses que una altra persona del poble que tota la vida hagi estat fent de pastor.

A part d'això, en dues ocasions havia viatjat a França convidat pel Jean-Claude com a President de l'assiciació de la zona de Jdaid, Ouzina y Taouz, per trobar possibles ajudes per a la construcció d'un dic per l'aigua. Una d'aquestes vegades havia aprofitat per arribar-se fins a Terrassa -convidat per nosaltres-, i l'havíem presentat a diverses associacions i entitats, fins i tot l'havien rebut a l'Ajuntament, en el Departament de Solidaritat, per presentar les seves demandes per l'aigua a la zona.

Segons la meva opinió, l'Ibrahim em va dir massa aviat: "d'acord", em va dir massa aviat que la Zahra ho entenia, ho comprenia i ho acceptava.
Per això, cada vegada que parlàvem pe messenger li tornava a repetir fins que un dia ja es va cansar i em va dir molt seriosament que tota la família ho tenia molt clar i ho acceptava!

La Doctora Magda també va parlar amb ell per telèfon per deixar ben clar aquest tema i sobre tot el que representava l'operació.
A partir d'aquí l'hospital es va posar en marxa tot el referent al tema.

El trasllat
Hi havia el tema del trasllat. La Dra. Magda Heras es va cuidar de parlar amb l'Hospital de Sant Joan de Déu i els hi va demanar que es possessin encontacte amb l'ong que habitualment s'encarrega dels trasllats dels nens i nenes que operen, i en aquest cas, ja que el Clínic feia una excepció, ells també la fessin i s'encarreguessin del trasllat de la Zahra.


De totes formes, vam decidir que l'hospital ja feia prou i, donat que no hi havia cap cost per la família, també era bo que participessin fent-se càrrec d'alguna cosa. Així doncs que se'ls hi va facilitar el telèfon de la seu de l'ong a Casablanca perquè es possessin d'acord entre ells ja que des d'aquí es feia molt difícil la comunicació perquè mai contestaven a les trucades ni als mails ni als fax!!!!!!!!! Potser des de dins del mateix país seria més fàcil.

Què passava amb els 14.000 euros de França?
Doncs el Jean-Claude va parlar amb la Dra Magda (si ens vam passar l'any enganxats al mòbil i al messenger) i es va voler assegurar que no ho havia cost econòmic per la família en l'operació.

Va aclarir que hi havia diners recollits i que si era necessari pagar alguna part es faria. Com que l'hospital ja ho havia acceptat així, estava clar que no s'havia de pagar res.


El Jean-Claude va decidir doncs que en un principi els diners s'havien recollit per la Zahra. Si mentres era a Barcelona en fein falta sortirien d'allà i, després de l'operació, se'n faria donació a l'ong marroquina "Les Bonnes Oeuvres du Coeur" per a l'operació d'un nen o una nena.

Naturalment, l'ong va acceptar de traslladar a la Zahra, i els seus membres van quedar molt parats davant d'una donació de tants diners. En Jean Claude estava disposat a viatjar a Casablanca quan fos el moment, per assegurar-se que els diners es feien servir de veritat per una operació!

Segueix al nº 03- Els problemes amb els visats

.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada