Ve del nº 03- Els problemes amb els visats
A l'hospital ens havien demanat que a més de l'Ibrahim tinguéssim un parell de telèfons a mà de persones que poguessin traduir per si hi havia alguna urgencia en moments que el Rachid no hi fos. ho sabíem des del principi i una persona se'n va encarregar, En teoria ho tenia tot a punt però quan va arribar el moment no tenia a ningú!
Ja era el dia tres de desembre, la Zahra sortia d'Ouzina el dia cinc i, a sobre, l'Ibrahim no podía venir!
Llavors va aparèixer el Rachid
....
..
El Rachid és un noi marroquí que fins ara treballava a Marràquetx, en una agència de viatje, directament amb els turistes que visitaven la zona.
Feia un mes que s'havia casat amb una noia francesa de Toulouse amiga de la infància del Jean-Claude. Com que parlava castellà -segons ell-, doncs a França van decidir que omplís el lloc de l'Ibrahim.
Només era per quinze dies, i van destinar uns diners per a pagar-li el servei.Eren els primers diners que es feien servir de l'associació per la Zahra.
No crec que haguéssim trobat una persona millor per acompanyar a la Zahra en els moments tandurs per els quals va haver de passar. El Rachid és una de les persones més divertides que he conegut, agradable, amable i simpàtic. Un pallasso i un relacions públiques excel.lent. La feia riure encara que tingués motius per estar trista! Sempre li mantenia la moral alta!
Entre el Jordi, el Jean-Claude, el Rachid, l'Anna i jo, ens vam enviar una foto per a poder-nos trobat i reconèixer a l'aeroport, i al peu de l'escultura d'en Botero, vam quedar en trobar-nos per a recollir a la Zahra.
Em va semblar que el Rachid no entenia gaire bé el castellà, però ningú més se'n va adonar.
Encara que des de l'Associació "4x4 Sense Fronteres" s'havia acceptat l'allotjament -en un principio de l'Ibrahim- i de la Zahra fins el dia següent que no ingressaria a l'hospital, teníem un problema seriós. El Jordi i jo vivíem de forma temporal en un pis ple de caixes pendents d'un trasl.lat, i els demés no tenien lloc a casa seva. Per això, el nostre amic Jaime de la tenda, es va oferir perquè es quedessin a casa seva.
Finalmente, veient l'estat de la Zahra, ens va semblar impossible fer-la viatjar en tren i metro des de Terrassa el dia de l'ingrés i es va decidir llogar dues habitacions en un hostal que hi ha al costat mateix de l'hospital.
Realment va ser una bona pensada perquè així el Rachid podia estar fins a última hora fent companyia a la Zahra, i al matí ja hi podia ser ben d'hora i, si alguna vegada se'l necessités de forma urgent (que va passar) en un moment hi podia ser.
¡L'intèrpret... realmente no en sap!
Doncs no, no en sabía. Ell deia que sí...però només sabia quatre coses. És clar, de quan treballava amb els turistes: -hola amigo; -¿cómo estás?, etc...
Ens vam organitzar com van poder com quan es té una filla a l'hospital. L'Anna va demanar una tarda de festa per acompanyar-la el dia de l'ingrés. Jo hi aniria el dia següent.
Per saber a quina habitació estava em va trucar el Rachid i...va ser impossible entendre'l. A totes les preguntes que jo li feia em contestava que sí, tant si era que si com si era que no!
La Dra Magda, se'n va adonar la primera vegada que va entrar a l'habitació per explicar-li coses a la Zahra. Per sort, tant ella com el cirurgià dominen el francès i ja van utilitzar sempre aquesta llengua amb el Rachid. El Rachid ho traduïa a l'àrab i ella, suposo que més o menys se'n feia una idea perquè tampoc en sabia gaire.
Aquesta és l'Anna
Montse
Segueix al nº 05- Primera setmana a l'hospital
..
....
Llavors va aparèixer el Rachid
....
..
El Rachid és un noi marroquí que fins ara treballava a Marràquetx, en una agència de viatje, directament amb els turistes que visitaven la zona.
Feia un mes que s'havia casat amb una noia francesa de Toulouse amiga de la infància del Jean-Claude. Com que parlava castellà -segons ell-, doncs a França van decidir que omplís el lloc de l'Ibrahim.
Només era per quinze dies, i van destinar uns diners per a pagar-li el servei.Eren els primers diners que es feien servir de l'associació per la Zahra.
No crec que haguéssim trobat una persona millor per acompanyar a la Zahra en els moments tandurs per els quals va haver de passar. El Rachid és una de les persones més divertides que he conegut, agradable, amable i simpàtic. Un pallasso i un relacions públiques excel.lent. La feia riure encara que tingués motius per estar trista! Sempre li mantenia la moral alta!
Entre el Jordi, el Jean-Claude, el Rachid, l'Anna i jo, ens vam enviar una foto per a poder-nos trobat i reconèixer a l'aeroport, i al peu de l'escultura d'en Botero, vam quedar en trobar-nos per a recollir a la Zahra.
Em va semblar que el Rachid no entenia gaire bé el castellà, però ningú més se'n va adonar.
Encara que des de l'Associació "4x4 Sense Fronteres" s'havia acceptat l'allotjament -en un principio de l'Ibrahim- i de la Zahra fins el dia següent que no ingressaria a l'hospital, teníem un problema seriós. El Jordi i jo vivíem de forma temporal en un pis ple de caixes pendents d'un trasl.lat, i els demés no tenien lloc a casa seva. Per això, el nostre amic Jaime de la tenda, es va oferir perquè es quedessin a casa seva.
Finalmente, veient l'estat de la Zahra, ens va semblar impossible fer-la viatjar en tren i metro des de Terrassa el dia de l'ingrés i es va decidir llogar dues habitacions en un hostal que hi ha al costat mateix de l'hospital.
Realment va ser una bona pensada perquè així el Rachid podia estar fins a última hora fent companyia a la Zahra, i al matí ja hi podia ser ben d'hora i, si alguna vegada se'l necessités de forma urgent (que va passar) en un moment hi podia ser.
¡L'intèrpret... realmente no en sap!
Doncs no, no en sabía. Ell deia que sí...però només sabia quatre coses. És clar, de quan treballava amb els turistes: -hola amigo; -¿cómo estás?, etc...
Ens vam organitzar com van poder com quan es té una filla a l'hospital. L'Anna va demanar una tarda de festa per acompanyar-la el dia de l'ingrés. Jo hi aniria el dia següent.
Per saber a quina habitació estava em va trucar el Rachid i...va ser impossible entendre'l. A totes les preguntes que jo li feia em contestava que sí, tant si era que si com si era que no!
La Dra Magda, se'n va adonar la primera vegada que va entrar a l'habitació per explicar-li coses a la Zahra. Per sort, tant ella com el cirurgià dominen el francès i ja van utilitzar sempre aquesta llengua amb el Rachid. El Rachid ho traduïa a l'àrab i ella, suposo que més o menys se'n feia una idea perquè tampoc en sabia gaire.
Aquesta és l'Anna
Montse
Segueix al nº 05- Primera setmana a l'hospital
..
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada