07- Desconexió del marcapàs

Ve del nº 06- El día de l'operació

Van anar passant els dies i ja tocava desconectar el marcapàs mecànic al qual estava conectada la Zahra. Les proves de desconexió van resultar nefastes i es van emportar uns quants ensurts. El seu cor baixava a 30 pulsacions! Sol no funcionava i els metges van decidir que no hi havia una altra opció que posar-li un marcapassos.
Tots li dèiem que podia estar tranquil.la, que posar un marcapàs no tenia res a veure amb l'operació que li havien fet. I no era cap mentida, però és que el cor de la estava molt ple amb dues vàlvules mecàniques . A més, molt inflamat d'haver intentat arreglar-n'hi una primer.

Els cirurgians no sabien com fer-ho però estava clar que el seu cor no funcionava per sí sol.


......


Van haver de recòrrer a un super especialista en aquest tema per estudiar la situació i finalment es van decidir a fer-ho amb tan mala sort, que justament feia tres setmanes que era a Barcelona, El Richi havia vingut per quinze dies i, com que només portava un mes a França, li caducaven els papers i va haver de marxar urgentment per a fer uns tràmits oficials. Va tornar en dos dies però La Zahra no va tenir ningú al seu costat.

Pobreta! Va acabar sent una operació igual d'important que la primera. Li van tornar a obrir el tòrax per accedir al cor i de nou....moltes hores al quiròfan.

Vam tornar a passar hores als passadissos amb els nervis a flor de pell.


Aquí si que ja es va ensorrar! Quan es va despertar i ens va veure...va començar a plorar i no podia parar. Res la podia animar.
Quan es va veure de nou lligada a tants aparells...I hi havia el dolor, fins i tot portava morfina perquè deuria ser terrible.
Eren ja les nou de la nit, L'Anna i jo li vam agafar una mà cadascuna, li van posar un sedant i poc a poc es va adormir.



A la mínima millora ja tornava a tenir el somrís a punt.






Montse

Segueix al nº 08- La recuperació
......