Un regal

L'altre dia se'm va presentar una companya de treball amb un regal molt especial. I dic molt especial perquè per a mi va tenir aquest sentit.






El regal en qüestió va consistir en uns planters de tomaqueres.

....
El valor és en que no es tracta de cap objecte que hagi comprat sino que l'ha plantat personalment, a partir de llavors, que les ha cuidat fins que han crescut, i que me les ha portat perquè sap que m'agrada molt l'hort i em fa il.lusió plantar encara que de moment ho han de fer per mi.

A més, llavors d'una classe especial de tomàquets que li van portar d'algún lloc concret que ara no recordo. Li hauré de preguntar.

Em va fer molt contenta el detall i, com va dir, ho vaig posar en un lloc fresc i amb molta llum.



Quan va ser fora m'ho vaig mirar bé i em vaig adonar de la feina i del "carinyo" que portava inclòs.


A cada vaset hi havia informació de les llavors plantades i la data.

No pateixis Dolors. que les cuidaré fins que arribi el moment de trasplantar-les a l'hort i, tal com em vas dir, observaré l'estat de la terra per regar-los quan calgui.

Al començament he dit que eres una companya però en realitat ets una amiga. M'has visitat en diverses ocasions i ja hem compartit molta conversa. Gràcies.

En aquests mesos que porto de baixa he redescobert els amics: n'he trobat que no esperava i, en canvi, m'han decepcionat d'altres que em pensava que ho eren però m'han oblidat.

Montse
.... Llegir més...

Nostàlgia 2: He agafat la directa

He agafat la directa tal i com diu el títol.

La nostàlgia que sento d'Àfrica ja és total.
....

Per distreu-re-la, aquestes vacances vaig fer el video sobre les dunes(es pot veure aquí: http://dunesdesorra.blogspot.com/2009/04/nostalgia.html), però n'he fet un altre, més aviat sobre hamades i muntanyes, una altra visió del paisatge.

El seu títol: Àfrica 1.
L'ú és perquè en faré més, el títol serà el mateix però anirà canviant la numeració.

Aquests dos videos que ja tinc fets, em porten molts bons records i veure'ls, em reconforta.

Montse
.... Llegir més...

Gerds

Tots els estius collint gerds al Pre-Pirineu, a casa ja era una tradició: mores, maduixes i gerds. Després en venien els potets de mermelada, les macedonies o els pastissos i en moltes ocasions, ja no donava temps a res més que menjar-los tal qual, ben nets i fresquets.

....

Amb la vena pagesa que m'ha atacat tan fort, no vaig poder resistir la tentació. Era allà el paquetet, semblava un roser, però no... eren gerds!

Només hi havia el paquet de les arrels i el tronc, la veritat és que semblava de mentida però va ser plantar-lo, i el veiem crèixer. Tot el que té de color verd li ha sortit a casa en quinze dies.
Cada dia me'l miro, el cuido, em sembla que li parlo i tot..... ja veurem si farà alguna fruita, em sembla que el primer any no cal que hi compti.

Montse
.... Llegir més...

Els bassals del camí de casa

S'ha passat dies i dies plovent.

Sense tempestes fortes, pluja de la que s'aprofita, de la que es va filtrant a la terra.

Però ha plogut tant i seguit, de dia i de nit, que l'aigua ja no es filtra, crec que la terra ja no en pot assumir més i regalima per tot arreu.

És embassalada a les voreres de la carretera i rellisca per tots els roquetés que hi ha als cantons.

Al camí que puja a casa hi havia uns bons bassals, més que aigua semblava xocolata, fang d'aquell tan fi i relliscós.




....
I la segona part



Montse

.... Llegir més...

Nostàlgia 1

No ho puc evitar. Tinc Àfrica sempre al cap. M'agrada viatjar al desert, les dunes, les hamades, les nits estelades, la seva gent....

Aquests dies he anat veient els preparatius d'una pila d'amics que ja han marxat, i ahir al matí, en un atac de nostàlgia, vaig agafar imatges que hem fet en altres ocasions i les he enfilat per muntar un video, així m'he entretingut una bona estona i li he donat vida als records que tinc al cap.

L'audiovisual l'he titulat: "Dunes", perquè és el que hi ha en la majoria d'imatges.



La recuperació del meu peu em té fregida! Va tan lenta que ja porto dos anys i mig sense poder fer gran cosa!

Montse
Llegir més...

El cirerer

Hem plantat un cirerer. Ens feia molta il.lusió. Al Jordi li ha tocat fer un bon forat i de moment, només fa quatre dies que és a casa però sembla que s'hi troba bé perquè les fulles s'han fet més grosses i estan molt verdes i maques.



....


L'arbre és molt petit però ja creixerà. A casa tots tenim a la memòria el cirerer que tenia plantat el pare del Jordi. Quina passada d'arbre i de cireres!!
Els nostres fills quan eren petits s'hi asseien a les branques i des d'allà mateix s'inflaven de menjar cireres, En teoria les collien, jajjjaja

La que també està molt contenta és la Silvia, la meva veïna perquè ella té un cirerer mot gros i magnífic, que se li omple de flor però no cull ni una fruita.

Ens han dit que els cirerers han de ser dos, es pol.linitzen l'un amb l'altre.

És clar que el nostre és molt petit, per aquest any ja hem fet salat, però potser l'any vinent la cosa ja funcioni!

Montse
.... Llegir més...

Un eixam d'abelles

imatge del google

Ahir a la tarda un eixam d'abelles va intentar col.locar-se a la façana de casa. Jo era al primer pis, les finestres donen al nord, no hi ha res en línia recta fins a les muntanyes nevades del Port de Compte i d'Andorra. És molt relaxant perquè es pot mirar lluny com a mi m'agrada.

De cop i volta ho vaig veure tot negre. Era un bullider d'abelles que volaven boges, tot l'aire era ple d'abelles.

....

Sort que tenia les finestres tancades, feia poc que ho havia fet donat que el dia havia sigut molt agradable i el sol fort.

Només feia que anar d'una finestra a l'altra de les tres que hi ha i el paisatge era el mateix. Es volien posar a dalt de tot, entre la viga i la teulada.

Se'm va acudir fer soroll pensant que potser les podria molestar i fer fora. Vaig engegar el radiocassete amb un cd ben fort i jo cantant al damunt, però no va tenir èxit.

Quan vaig veure que allò no tenia intenció de canviar i cada vegada anava a més, vaig trucar a l'Ajuntament de Vacarisses, que em van transferir a la policia municipal i aquests, als bombers.

Però hi havia un problema, hi havia una llarga llista de cases que havien trucat pel mateix abans que jo i havia d'esperar el torn.

A les sis de la tarda, va aparèixer per casualitat el meu fill gran. Dic per casualitat perquè treballa fora i no torna fins el cap de setmana però el destí va fer que sortís a les sis del matí tan disparat de casa, oblidant-se la bossa amb la roba i les sabates de treballar.

Quan va veure la situació, em va dir en broma: -Vols que marxin? Engego la guitarra elèctrica a tota pastilla i veuràs si marxaran!!

Vaig pensar que podria ser que les vibracions no els agradessin, però ja no vaig tenir temps d'acabar-ho de pensar. Va ser començar a tocar, que va vibrar tot, suposo que fins i tot l'aire va vibrar, i al mateix instant van sortir volant!!!!

No ens ho podíem creure...Ni una!!!!

I a les vuit del vespre, encara no n'havia tornat a veure ni una més. Vaig haver de trucar als bombers que no vinguessin perquè em sabia greu fer-los venir perquè no en veiessin cap i es penssessin que m'ho havia inventat.

Avui al matí d'hora no n'he vist cap. És el primer que he fet quan m'he llevat, anar a la finestra i mirar cap a la teulada.

M'han trucat els bombers i m'han dit que de la llarga llista d'avisos que tenien, només havien pogut anar al primer i havien acabat a les deu del vespre.

La meva por és que jo no les vaig veure marxar volant enllà sino cap al lloc on es volien ficar des de feia hores, a sobre de la viga, entre la viga i la teulada però la mateixa viga m'ho tapava i no ho sé del cert. Jo em temo que es vagin ficar en algun forat i hi hagin fet el niu.

M'han dit els bombers que si hi són les veurem i, que sii les veiem..., els truquem que vindran!

Montse
.... Llegir més...