Inauguració dels wc's a l'escola de Jdaid

Per fi s'ha acabat la construcció dels lavabos a l'escola de Jdaid.





Ens han enviat les fotos de la inauguració.


Ha representat una gran festa i un pas endavant en quant a la qualitat de vida per a una canalla que fins ara, cada vegada que el seu cos ho reclamava havia de sortir a fora de l'escola i buscar-se la vida a l'aire lliure amb el que suposa a l'hivern amb temperatures bastant baixes o a l'estiu amb el termòmetre pels núvols.
....

També representarà una tranquilitat pels mestres ja que els nens i les nenes ara no hauran de sortir del recinte de l'escola.

S'ha pogut fer amb la col.laboració del Ceip Pere Viver, 4x4 Sense Fronteres i amb la subvenció de mil euros per part del Departament de Solidaritat i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Terrassa.

Aquests va ser el pre-projecte que l'associació Igharman per al Desenvolupament del poble de Jdaid ens van enviar. Ja havíem parlat abans, i els havíem preguntat quina era la seva prioritat més necessària.

Per descomptat ho tenien clar: necessitaven uns serveis per l'escola donat que fins ara mai n'hi havia hagut.



La construcció ha patit entrebancs perquè hi ha hagut inundacions importants i la crescuda del riu Ziz que va durar setmanes. Per tant, no es podia creuar amb els materials ni tampoc ho podien fer els treballadors per venir a treballar.







En aquest enllaç podem veure l'abast de les tempestes amb les fotos impressionants del tornado que hi va haver a la zona d'Errachidia.
http://www.zizvalley.com/Article/890.html


Fa un parell de mesos ens van enviar fotos del estat de les obres, encara faltava una mica per acabar:












Avui per fi, sabem que s'han acabat. Són uns serveis senzills a l'estil de la seva cultura. Per a les condicions de vida al mig del desert...tot un luxe!















La celebració amb pastes i refrescos


Amb les dues mestres i el director de l'escola


Amb les dues mestres, el director de l'escola i el Said



El Said servint les begudes als més petits


El Said, de l'asociació Igharman, inaugura oficialment els wc's


Curiositat infantil




Inscripció d'agraïment a la paret de l'edifici vers l'ajuntament de Terrassa, el Ceip Pere Viver, i 4x4 Sense Fronteres.






Ha calgut fer papers, trucades, sessions de messenger, temps de no poder-nos comunicar..... Però avui, és un d'aquells dies que penso que: TOT HA VALGUT LA PENA!!!!!!!!!!!!!

Montse



.... Llegir més...

Només dues teules aixecades, per sort!

El cèlebre dia que ens va passar aquell vent tan exagerat per sobre i va fer caure tot el que li va semblar, va ser benevolent amb nosaltres. Es van trencar arbres més amunt i més avall, també al davant, però a casa no. Va trencar antenes i altres coses a algunes cases però a casa nostra tampoc.
(http://dunesdesorra.blogspot.com/2009/01/un-vent-huracanat-
que-ens-va-escombrar.html)

I això que aquella matinada des de dins de casa hi havia la sensació que la teulada explotava cap amunt!

De fet és el primer que va mirar el Jordi el dia següent però semblava tot en ordre i ens en vam alegrar.
....

Després va ploure almenys tres dies seguits amb les seves nits i de forma ben intensa. Fins i tot vam fer el comentari que havíem estat de sort que no s'hagués malmès la teulada .

Aquella pluja, de fet, ens va servir de prova que tot estava en ordre per allà dalt donat que no hi havia hagut goteres.

Però ahir que el Jordi es va enfilar en un altre lloc i va tenir una altra perspectiva, es va adonar que hi havia dues teules aixecades, una a cada cantó de la teulada.


En el fons... una sort, només dues teules, i no s'havien trencat pas, només s'havien mogut de lloc, així que li va faltar temps per agafar els estris d'escalada i pujar a la teulada. A sobre s'ho va passar d'allò més bé.
























Des de dalt de tot, com que tenia una bona vista s'hi va ben asseure a contemplar



Per un cantó fins al Pirineu i per l'altre fins al mar








Realment s'ho va passar bé, se li veu a la cara però jo vaig passar una mala estona.

La teulada....molt bé, el vent ens va donar una treva i tan sols dues teules es van haver de posar al seu lloc. No ens puc queixar!

Montse
.... Llegir més...

Un pa de gel al carretó.

Però sí que fa fred!



Ja ho sé que en fa molt en aquesta zona, quan hi vaig venir a viure ja ho sabia i, de fet... m'agrada, m'agrada molt i això que he estat sempre una fredolica però ara es veu que m'hi estic acostumant i el porto molt més bé.

El termòmetre es va trencar fa uns dies així que si no puc saber a quants graus estem. Cinc, sis, set i vuit graus sota zèro és el normal en moltes de les nits. Jajajja...



........

Si m'haguessin dit això fa uns anys enrera m'hauria agafat fred només de pensar-ho, i... ara, m'agrada. És ben curiós.

Tot i així a vegades em sorprenc. Ahir al migdia, als voltants de la una el Jordi va descobrir aquest pa de gel tan bonic i trasparent al carretó que té per treballar. S'havia omplert d'aigua de la pluja dels dies anteriors.

I a ple sol que estava el carretó! No sé a quants graus deuríem estar per haver-hi una capa tan groixuda de gel a aquelles hores.

El més bo és que va acabar a trossos i a les sis de la tarda encara estaven exactament igual, no s'havien desfet ni una mica, semblaven vidres, i el tacte era sec.

A mi sempre m'han cridat l'atenció les escultures de gel, m'agraden molt i em sembla que és perquè són trasparents. Molts dies es gela l'aigua dels gossos i a vegades també surten blocs ben groixuts, però no sempre son tan trasparents, o van a trossos.

El d'avui m'ha semblat excel.lent.

Montse
........ Llegir més...

Estic emocionada!

Em sembla que emocionada és poc !

He obert el correu mail i m'he trobat un missatge d'un noi de Jdaid.

És el Bani, un nano que té bona mà per dibuixar i pintar.



L'última vegada que vaig ser a Jdaid em va donar un pila de dibuixos molt ben detallats i pintats per als nens i nenes del Ceip Pere Viver.

Van estar tot el tercer trimestre penjats a la cartel.lera de l'escola i, en aquells tres mesos, crec que no hi va haver un sol dia en el qual no veiés un cercle de nens i nenes admirant-los perquè estaven molt ben fets.
............
Sí, sí, un mail del Bani!

I ell també està emocionat perquè diu que ha trobat el meu blog i la crònica que vaig penjar al foro4x4.com "Al desierto como maestra con los niños de la escuela":
(http://www.foro4x4.com/foro/index.php?topic=15092.0).

És un d'aquells nens i nenes de Jdaid que va jugar i compartir activitats amb els nostres quan vam ser allà -al principi de l'intercanvi-, amb nens i nenes de 5è curs de l'escola Pere Viver.

Diu que visita aquests llocs web, que es mira les fotos i recorda el que vam viure.

Em dona records de part de tot el poble i també per a la gent de l'escola Pere Viver, pels amics de 4x4Sense Fronteres i per als que coneix de Terrassa.

Mai hauria pensat que aquest invent que s'anomena internet ens faria estar tan aprop!

Alguns dels seus dibuixos















Algunes fotos de la visita dels nens i nenes de 5è de l'escola Pere Viver al desert del Sahara, al poble de Jdaid




















































































































































































Montse


............ Llegir més...